Prou

I avui què?
Una altra nit sola a casa
Esperant la teva trucada
Sabent que no arribarà.
Em tens desesperada
I t'és igual.
Si entengués el què passa…

I és que amb tu no es pot parlar
T'he d'arrancar les paraules.
I al final em dius que em vols.
Preferiria que m'engeguessis
D'una puta vegada,
Que estic tipa I cansada.
Que això no t'ho aguanta qualsevol.

El principi era com un conte de fades.
On no hi havia temps,
Tu en trobaves.
Només per veure'm un moment,
Per robar-me un petó,
Un somriure, una mirada
Semblava que poguessis anar a la fi del mon
Amb la teva moto destrossada.
En plena matinada o al migdia sota el sol
Buscaves un racó per estar els dos,
per abraçar-me.
I jo tan il·lusionada...
Estúpida de mi,
Amb lo que hauria de saber a hores d'ara,
Que no existeixen els contes de fades,
Ni els amors que no s'acaben.

Però soc una nena,
Encara en el meu nuvolet,
Patint quan estic sola,
Però esperant amb esperança
(Que és lo últim que s'acaba),
Somiant que canviaràs.
I es que m'agrades tant
que no puc evitar
aguantar desesperada,
Odiant-te, però enamorada.

Però si us plau...
No em facis més mal.
Que se'm han gastat les llàgrimes
I de patir, ja he patit prou.

Se'm han acabat les ganes.
Veste'n.
I no tornis.
Prou.