Amic

Sembla que sé estar tranquil·la al teu costat.
Ho sento, si et trenco els esquemes, però
No he après a estar tranquil·la
No he après a no immutar-me amb la teva mirada
Que és més enemiga cada vegada.
Tan sols he après a fingir.
Sé fer teatre, és així.
I mira que voldria acariciar-te la cara quan estàs al meu costat
I dir-te t'estimo tants cops mentre em mires als ulls
I no puc.
Ets més fort que jo,
Més fort que tot el que em pugui fer pensar que t'he d'oblidar.
I fa mal.
Llavors em desperto al teu costat.
Em despertes, i estàs al meu costat.
Mai m'havia sentit tan sola
Com quan et tinc al costat i sé que no em desitges.
Sento que no sóc prou dona.
Veig que no sóc prou bona.
I mira que voldria poder canviar la mirada quan estàs al meu costat
I dir-te et necessito tants cops mentre et miro als ulls
I no puc.
No tinc forces.
Sóc tant dèbil quan es tracta d'enfrontar-me a tu.
L'únic que faig bé és patir en silenci
I esperar a oblidar-te
I esperar trobar a algú altre
Per no sentir-me tan sola cada cop que estic al teu costat.
I et desitjaré en silenci cada un dels dies que pugui desitjar
I et voldré en silenci cada un dels dies que em vulguin fer callar.
I sabré tenir-te davant i aguantar la mirada
Somrient com si no em sentís menyspreada,
Però per dins estaré plorant cada llàgrima
Que aguanto per no molestar,
Que aguanto
perquè jo no puc plorar.
Que aguanto
Perquè m'he d'aguantar.
Que aguanto
Perquè ets el meu amic,
i ho he d'acceptar.