Problemes d'amor

-I que faig jo ara? La trobo a faltar! És qüestió de seguir endavant, suposo, tornar-se a aixecar i a lluitar per als meus somnis! Si s'ha acabat, és perquè ella no és la dóna de la meva vida. Però també és mala sort, ara que tot anava bé, va i em deixa. Que s'ha cregut!, li faré la vida impossible, la molestaré per les xarxes socials i faré que tothom vegi la persona que és. Però no, d'això se'n diu ser rancorós i la gent pensarà malament de mi i deprès seré jo el dolent de la pel·lícula. El millor que puc fer és no pensar-hi, a part és ella la qui no em mereix i després vindrà agenollar-se pregant-me tornar al meu costat, però seré jo el qui dirà que no, perquè ara que estic solter totes les noies em vindran al darrera, n'estic segur. Però com a persona madura que sóc el millor que puc fer és, quan torni a mi, intentar que tot quedi amb una amistat, perquè com dic jo, un cor trencat mai més serà el mateix i sempre estarà fragmentat. Si!, n'estic convençut, les coses que m'han passat, han passat perquè havien de passar, ja està bé de viure en el passat!

- Però fill, no creus que n'estàs fent un gra massa de tot això?

- Mama, era una relació sòlida, el que hi havia entre nosaltres era amor del de veritat!

- Però, sou molt joves i portaveu poc temps.

- Joves? Poc temps?, mama... tinc quinze anys i feia un mes i dos dies que sortíem junts, era una relació autèntica!

- Has fet els deures?

- No.

- Doncs ja saps.