Presentació d'un llibre, en societat.

Un relat de: Epicuri

La sala es petita, han aconseguit un sotan prestigiós: a L'Ateneu Barcelonès.

Dues imponents hostesses, semblen etíops, regulanl'accés per tal de no sigui superar el discret aforament i que els assistents al segon torn no destorbin la presentació del primer.

Es respira un ambient distingit. O s'escauria millor dir destacat, doncs de tant en tant, es "destaca" algú intentant forçar la defensa de les exòtiques hostesses, amb una mena de barreja de, no sap amb qui està parlant i de, passava per aquí...

Les hostesses aturen i expliquen delicadament, però al mateix temps, amb clara e imponent autoritat i sense defallir, que no s'hi cap a dintre i que cal esperar a que la sala es buidi abans de tornar-la a emplenar.

De mica en mica discreta però amb continu i persistent degoteig es van amuntegant corrues de gent amb un semblant manifest de que no la empeny cap necessitat, no més faltaria. Sobretot senyores grans, gent madura i el.legant. Sense estridències.

Avança ràpidament i amb decisió un home a mig camp de la porta. Bé podria ser un advocat o una patum literària. No es deté en cap moment. Es diria que travessarà la defensa de les hostesses. La porta, fins i tot. Si s'escau, sense necessitat d'obrir-la.


Es interceptat, a remat, per la primera hostessa.

- Molt ben aturat!... amb mà ferma i respectuosa!

Comença a sortir la gent de dintre, surten amb certa empenta, es veuen cansats i fa calor.

El dens vagareig del fluid de persones sortints, tot just deixa un petit forat que permet una ràpida, discreta però agosarada incursió: Es una dóna. La seva fatxendesa, distingida i no estrident, però. Li permet superar amb escreix, però sense cap violència a l'home prèviament interceptat per la primera hostessa...

Gooooooool, goooooooool, gooooooooooooooool!!!!!!!!!

Supera també, la segona hostessa. Aconseguint per tant amb claretat la completa penetració a la sala, encara ni tan sols buidada.

Però...

Reacciona la hostessa!, recula.. Es una gran professional!

La atura, ja dintre i ...l'empeny, suaument i amb elegància vers l'exterior. Just per davant del primer interceptat.

La sala s'ha buidat. Entre la, malgrat tot continguda tensió per accedir amb avidesa; Amb cobdícia, fins i tot. A la sala. La resta de convidats a l'acte social, van prenent posicions.

Ara toca el joc de les cadires al só del murmuri de veus i picar de tacons.

No hi hauran per a tots!

La presentació, intranscendent. Gairebé ningú escolta gaire temps ni amb gaire interès.

Un dels ponents, un home d'edat es llença a fondo. es veu que hi disfruta. Però finalment es va allargant. Impaciència i precipitació. Està repapiejant.

Alguns cansats i acalorats intentant sortir sense aconseguir-ho.

La convocatòria a impactat a un sector poblacional que es veu format en la màxima categoria social, estandart.

L'editor no hi és. Semble que les seves expectatives de rendibilitat ja siguin satisfetes. Fa molta calor, l'aire es molt dens. Hi ha impaciència per passar al refrigeri.

El llibre es molt bo.

Comentaris

  • Comptat i debatut...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-04-2008

    ..ja hagués transformat la idea en una peça teatral curta. Amb tota la 'parafernàlia' i additaments que li esqueien... Amb les dues hostesses 'minifalderes supra/infrapecturum exposavit' i la cerimònia que presentes...
    Hauries vist quanta salut i rebolica...(sobretot REBOLICA) hauries encomanat!

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com