Potser...

Cap d'eixos enlluernadors rajos de llum significaven res per a mi. Em trobava absent, en eixe món propi on tant m'agradava estar i on tant solia trobar-me. No, aquella nit en tancar els ulls sols podia veure el flash que ell havia deixat. Qui sap, potser tenia un cor massa senzill, massa dèbil... però va ser aleshores quan vaig sentir que potser... sí, potser m'havia tornat a enamorar. I malauradament... ja que aquella vegada tot semblava encara més difícil.

De nou, però, vaig tornar a aferrar-me a eixa il·lusió que mai no es rendeix. Potser encara em quedava massa per aprendre, massa per sentir, massa per viure.