Cercador
Possessió utòpica
Un relat de: Maria Magdalena CPosseïr a algú és una Utopia. Una cosa que encara ningú ha aconseguit, ni aconseguirà mai. Perquè els humans, no som compatibles. Som massa egoístes i massa vulnerables. Som com peces d'un trencaclosques que no encaixen. Per molt que estimis algú, mai serà teu, perquè el fet de obtenir el desitjat, et crea ànsies, cada vegada volem més i més. Resultat: l'infelicitat. No és pot posseïr una persona, no som objectes, per viure, necessitam una certa llibertat, que ens doni ales per poder fugir d'aquest món quan res ens importa. Per això no et tenc, ni et tendré mai. És un fet que no em preocupa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Llegiu-me
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. IV
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. III
- "Quan començo amb formalismes és senyal que estic nerviós...".
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS. II
- PARÍS I ELS SEUS ENCANTS.
- Un bocí de vida guardat dins un flascó de perfum.
- I AVUI, EL COR EM FA MAL.
- Ella, Ell i un adéu.
- Despullar-se.
- Bocins de felicitat
- Dies per recordar i recordar-te
- Aviat maig ens dirà adéu i...
- Calfreds que em fan ballar.
- Mecanismes en marxa, sentiments a punt d'explotar.