No trob paraules per definir-ho, he quedat muda, m'he sentit tan... indentificada que pareix impossible que no ho hagui escrit jo o mai se m'hagui passat pel cap, gràcies per deixar-me trobar entre les teves línies.

... però recorda, que la millor part de caure és aixecar-se i aprendre de la caiguda. Em sent molt identificada amb el text, gràcies per aquestes línies :)

és un text preciós carregat d'amor, paraules dolces i ganes de transmetre tot l'amor que vols donar. Pd: Esper que no se'n vagi :)

Pots estar ben tranquila, que no ets l'única que s'ha fet aquestes preguntes...
Un relat preciós, enhorabona.

Però a vegades s'ha de deixar de pensar tot, i simplement actuar i fer el que et dicta el cor.

"Ell era un noi fred. Ella poeta dels somriures. Ell mai dirigia paraula. Ella a tothom deia bon dia. Només compartien el somni d’estar amb aquella persona que els fes volar fins l’horitzó i perdre’s en carícies i petons de mel."
Amb aquest troç em sent totalment identificada :)

M'han entrat ganes d'anar al cel a buscar dues estrelles per mi, i fer-ne una mica de pols màgica... És preciós :)

M'ha agradat molt, moltíssim. Encara que hi ha una cosa que no entenc... Si tant important ha estat aquesta dona per tu, per què no li vares dir ni un sol cop que l'estimaves?

Una conversa molt real, molt intensa. Crec que tens raó, amb això de deixar-se estimar...

Només puc dir-te que m'ha encantat, i que avui mateix, em sento ben igual que tu.