Aviat maig ens dirà adéu i...

Un relat de: Maria Magdalena C
...es fa eterna l’espera; i a la ciutat flaixos il•luminen la foscor de la nit, enlluernant també alguns cors apagats. Fent ballar les estrelles, que anit no són les protagonistes i s’han posat geloses. Comença una dansa entre llamps, trons i estels; es barallen per veure qui crida més l’atenció, qui té prou força per arribar a fer tremolar les cases, per commoure alguna ànima freda o encisar-nos amb aquesta pluja fina.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: