Posant fil a l'agulla

Un relat de: Trossets del que penso
Broda'm al cor un t'estimo,
que ningú pugui descosir.
En cadeneta dibuixada,
de fil d'or brodada
la paraula portaré marcada
en el més profund del meu si.
Serà la meva insígnia
que em deixarà camí marcat.
Impossible de perdre'm
si segueixo el fil
que fins a tu em portarà.
Reconec que de vegades
en falta manya en les puntades
i alguna cosa es pot descosir.
Per les nits intento aprendre,
a tallar i sorgir,
sentiments apedaçats
a mida del teu vestit.
I com que de modista no en soc
sols puc trenar paraules,
intentant que sonin a música
per orelles regalades.
De puntetes passaré pel teu món
per si de cas
tu no et vols quedar amb mi.
Hi ha vestits que sols poden lluir
els que saben apreciar
el que costen de cosir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer