Cercador
PORTA GIRATÒRIA
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
L'instant em du el no quan fuig, mentre diu, sí;
l'instant és una porta giratòria
que, mentre deixa, pren, i el sóc s'hi entortolliga
quan gira i gira empès per una mà hercúlea;
i diu, segueix, tens els demàs, tots, a tocar de mà,
menteix; i gira i gira en l'espiral
que xucla el meu no-res.
Comentaris
-
tens raó..[Ofensiu]MarBlava | 26-01-2007 | Valoració: 10
el present és passat i el futur present que passa volant....
La vida és plena d'instants que hem de caçar al vol...si els volem assaborir.
En un instant has sabut plasmar el pas efimer del temps, que quan més has viscut més velocitat agafa.
Gràcies pel teu comentari encantador.
Una forta abraçada -
Hola teresa, [Ofensiu]Angel Negre | 26-01-2007 | Valoració: 10
primer perdo per no haver-te llegit mai, i avui passant pel fòrum he vist la teva entrada, i m'he decidit a mirar.
Fantàstic poema
"l'instant em du el no quan fuig, mentre diu, si"
perfecte en quatre paraules, defineixes les emocions d'una vida
aquest instant, que repetim diàriament, només passa un cop i prou, desprès n'hi ha una altre, però no es el mateix, viure cada moment es la millor experiència que podem deixar als nostres, i explicar-ho com ho has fet tu en aquest poema, es la millor manera de fer-ho
una abraçada
gege
-
Gira i gira...[Ofensiu]Unaquimera | 26-01-2007
La sensació que m'arriba en llegir aquest poema és que cada instant és un pas, una frontera entre l'anterior i el següent, però sense panys ni claus, perquè tot girant sobre l'eix del temps, o nosaltres tot passant a través perquè no podem deturar-ho, anem enllaçant un amb un altre i amb aquell que ve després...
I em fas pensar que, certament, alguns instants em porten el no, posant de relleu el no-res, ... però, com deia la Clementina Arderiu: "Oh Esperança! tu encara dius que sí! "
Encantada d'haver-ho llegit!
T'envio una abraçada ben solejada, com aquest matí d'hivern,
Unaquimera