Por

Un relat de: Baiasca

Una persona entra corrent i para al mig de l'escenari.

Respira molt ràpidament perquè està molt cansada. Mentrestant cau a terra i el respirar es converteix en plor. *

S'apaguen els llums (segueix plorant)

La persona fa un crit molt fort i segueix plorant.

S'encenen els llums.

La persona es mira, frenètica.

Es toca la cara, els cabells, es posa una mà sobre el pit.

Torna a respirar com abans mentre s'aixeca.

Es mira tota ella i fa cara d'adonar-se de tot.

Deixa de respirar d'aquella manera.

Torna a plorar i es fa

FOSC

Comentaris

  • Teatre pur[Ofensiu]
    Josep Clínez | 01-01-2005 | Valoració: 9

    Veig ke t'agrada tot akest món, Lady (et puk dir així?), el del teatre. Akest text està força millor ke numero 9, enkara ke tots dos son comuns en molts aspektes. U sentu, tink pressa, espero ke hagis disfrutat i apres dels meus kmentaris!!!Petons!

  • TEATRE!!![Ofensiu]
    Capdelin | 20-12-2004 | Valoració: 10

    a la fi trobo un poema... que fa referència al TEATRE... que tant estimo...
    Felicitats!... ( en un principi semblava la narració d´aquells famosos acudits de: puja el teló... es veu.... baixa el teló.... ) però, no!
    Has resumit amb seqüències breus la por...
    d´una forma clara, teatral,,, perfecte!
    és la primera vegada que et llegeixo, no et coneixia... seguiré menjant les teves obres.
    Bon Nadal!!!

l´Autor

Foto de perfil de Baiasca

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

97656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com