Cercador
Poeta pobre
Un relat de: lilium- Compartir:
Sóc pobre,
sóc feliç,
no necessito diners.
Visc immers en la pobresa,
però sé sobreviure i,
sóc per damunt de tot: Feliç.
Sóc pobre,
però tinc salut,
tinc amics,
tinc família...
Només sóc pobre,
perquè no tinc diners,
però sóc ric,
perquè tinc amor, salut i amistat.
Pobresa?
El més important és somriure.
No necessito diners,
no necessito capritxos,
només sóc un pobre feliç de la vida.
Sóc un poeta pobre,
escrivint m'enriqueix i,
amb un llapis i un paper,
ja sóc feliç!!
Comentaris
-
<
> | 21-04-2006doncs jo si ke els necessito els diners..
un petó -
TROBAR LA FELICITAT EN LA POBRESA[Ofensiu]Marc Freixas | 07-12-2004 | Valoració: 10
M'agrada lilium!!
M'enriqueix, i molt, el fet de saber que en el món dels pobres també hi fa cap l'alegria;
és una manera d'entendre la vida, una situació per afrontar l'immediatesa de no tenir ni un puto duro.Doncs si!! apa!! que jo també sóc un poeta pobre!!
És cap mal això? no ho crec, i a més ja ho diuen :
mentre hi ha vida hi ha esperança.
Doncs almenys siguem feliços tu!!
POOOOBREEEES DEEEEL MOOOOOOÓN!!!
SIGUEU FELIÇOS!!
BON POEMA, SI SENYORA!!
UN FORT PETÓ I UNA ABRAÇADA!!
