Poeta de destrucció massiva

Un relat de: Jordi Remolins

Conscient de què mai aconseguiria de trascendir el seu àmbit local, degut a les limitacions de mitjans, la ignorància dels crítics i la poca cultura del públic en general, el poeta va decidir prendre la mesura més dràstica. Estava plenament convençut de què treient-se la vida tenia encara alguna possibilitat de ser venerat com el geni que ell creia ser, tal i com abans havia passat amb pintors, escultors, músics i fins i tot algun escriptor, que un cop morts rebien mil reverències dels pedants que anteriorment els havien ignorat. El percentatge de possibilitats que això passés va exhaurir-se a mesura que el foc amb què va decidir immolar-se consumia també el miler de pàgines que conformaven el manuscrit amb la seva obra complerta juntament amb una carta on intentava explicar el perquè de la seva dramàtica fi.

Comentaris

  • L'has clavat!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 05-09-2005

    M'encanta. M'he quedat davant de la pantalla, com una estúpida, amb la boca oberta, contemplant el final del relat.

    És breu, però suficient, i amb les paraules adients, perquè sàpiguem molt del protagonista i ens fem una idea de qui és i cóm és. I el final, del tot inesperat.

    És molt bo. De veritat.

    Un barret per vos!!! Ple de manuscrits incinerats.


    Salz.

  • pèrdix | 05-09-2005

    genial! He llegit algun dels teus relats i em semblen molt originals, ben diferents del que s'acostuma a veure per aquí.
    Em sembla que em faré seguidor...

    Ja és ben cert que no som res, tu, i encara menys sense una mínima capacitat de previsió..pobre poeta!

  • quin gran final![Ofensiu]
    Tiamat | 28-07-2005

    Ja havia llegit algun teu altre conte (el lector d'esqueles) fa temps, i crec que me'ls hauré de llegir tots!!

    He rigut molt amb el final, no sé si pretenia ser dramàtic o humorístic, però el cert és que a mi m'ha fet molta gràcia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

70904 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com