Esperitisme contrariat (venjança)

Un relat de: Jordi Remolins

La mèdium va demanar novament a l'esperit de l'antic multimilionari alcohòlic que es manifestés d'una vegada, tot i que el vas seguia encallat al centre del tauler sense donar senyals de mobilitat. La família del difunt l'havia contractada per invocar-lo a fi de què els pogués explicar des de l'altre món l'amagatall del seu diner negre, una fortuna incalculable que en les darreres hores de vida havia estat incapaç de recordar mentre un coma etílic l'arrossegava cap a la mort, però en les cinc sessions que havien concertat no hi havia hagut manera de treure'n cap resultat positiu. En un racó de l'habitació l'esperit del traspassat seguia contemplant l'escena igualment contrariat, sense perdre de vista el vas de cap per avall i sense una sola gota del seu bourbon preferit.

Comentaris

  • Ni curt ni hòsties: és perfecte![Ofensiu]
    Florenci Salesas i Pla | 17-03-2007 | Valoració: 10

    M'emprenya que els millors escriptors encara no tinguin la valoració que es mereixen.
    Mira, jo normalment no tinc temps, vaig de cul i visc un dia a dia tan atabalat com tos els que penquem de valen. Que algú ens engegui una història tan ben parida i amb quatre ratlles (i amb unes frases més ben construïdes que la torre Mapfre) jo ho agraeïxo enormement.
    Ah, i com hi posis una coma més m'emprenyo de debó; que tinc molta mala llet quan es toca una cosa perfecte!
    Moltes gràcies.

  • dolenta[Ofensiu]
    raquelsaray | 09-01-2007 | Valoració: 4

    Aquesta historia a sigut massa curta, tindría que ser mes llarga i contar mes coses del que va passar.
    EN RESUM: ES MASSA CURTA

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com