Plou

Plou.
Miro per la finestra.
El cel es negre.
M'entristeixo i penso,
penso en tu,
en la teva cara,
el teu somriure,
però tot s'esborra
amb la gota que llisca
suaument per la finestra.
He de començar de nou.
Torno a pensar.
Ara en els teus llavis,
i els teus agradables petons.
Es torna a esborrar tot,
i m'adono que no hi ets,
que no estàs al meu costat
i ploro, ploro, ploro...