Fer-se gran

Fa sol.
Surto al terrat i miro avall.
Veig nens.
Nens que corren i juguen,
nens que s'ho passen bé.
Després m'estiro i miro amunt.
Veig el cel.
Un cel gran i blau,
un cel que em fa recordar.
Penso en els nens
i en l'innocència dels infants.
Penso en el cel
i en l'immens mar de preocupacions dels adults.
Jo estic al mig.
Encara tinc innocència d'infant,
però també preocupacions importants.
M'estic fent gran.
M'allunyo dels petits.
No vull preocupacions,
vull llibertat.
No vull créixer,
vull somiar.
Somiar que torno a ser petita
i que no seré mai gran.