Plorar sota la pluja

Un relat de: Bolet

I aquí estic, al carrer
un vespre plujós de març,
el fred em recorre el cos
i no tinc amb què abrigar-me.

La pluja em mulla
el cos i la roba,
els peus i la cara
i m'envolta de calfreds.

La gent passa,
ningú no en mira,
ningú no s'adona que hi sóc
tothom viu feliç sense mi.

I aquí estic, en solitud
mirant la gent riure,
veient-los passejar
mentre jo em sento ignorat.

I ara és quan el cos
se m'afebleix i plora,
les llàgrimes omplen la cara
però la pluja me les amaga.

Comentaris

  • Jo també ploro[Ofensiu]
    Pedra | 22-05-2007

    Com tu, jo també ploro en públic, però ni tan sols espero que la pluja amagui les meves llàgrimes. I no me'n avergonyeixo. El teu poema parla també de mi. Gràcies.

  • AiDuS | 21-05-2007 | Valoració: 9

    És de veres que plorant sota la pluja ningú et veu... Però no és el camí.
    Parla, explica, confia, sobretot confia!! ;)

    Ja t'he dit que eres important per a moltes persones... No t'ho vols creure, però és cert!

    Una amiga que t'estima...

    PS: Molt bonic i profunt el text.. ;)

  • no puc viure[Ofensiu]
    sucdetaronja | 21-05-2007

    no puc viure feliç sense tu. com tu sempre em dius, agafa forces i tornat a alçar. el que no ens mata ens fa més forts, no? doncs et veig prou viu, així que somriu!!


    ànims amor. saps que t'escolte fins a les sis de la matinada. b7s de taronja! ttm

  • Un plor [Ofensiu]
    Cynthia | 21-05-2007 | Valoració: 9

    M'encanta la pauta que has seguit, i l'originalitat en si

  • Perque..[Ofensiu]
    Densito | 21-05-2007 | Valoració: 10

    Plores petit bolet ?
    no t´he n´adones que som molts els que de tu estem pendents ?
    Quan hi vagis pel carrer,i començi a plorar el cel, pensar que nomes ho fa per tu , perque creixis amb ell.
    petonets

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: