Un bocí de pensament

Un relat de: Bolet

Passat, present i futur?
any decadent,
temporades eternes,
somnis impossibles
i destrals de guerra.

Passat...
estudis en fracàs.
Amics invisibles,
noies per interès,
família...
família? Ha ha ha!

Present...
nits de festa,
amics que arriben,
amics perduts,
desitjos impossibles
i tardes amb la consola.

Futur...
futur?
Jo no en tinc.

Lluites eternes,
lluites finites
però en totes elles
hi ha desig de llibertat.

Estius avorrits,
tardors estranyes
però hiverns esperançadors.

Descobriments,
de fet, un secret.
Jo ja no depenc de mi,
la meva vida penja d'un fil
i aquest fil
l'agafeu vosaltres.

Futur...
possiblement n'hi hagi
però sens dubte...
el vull construir amb tu.

Comentaris

  • Potser...[Ofensiu]
    natasha | 01-01-2008 | Valoració: 9

    ...creuràs que el teu poema no té sentit per les circumstàncies que siguin però llegit des de la llunyania se li troba. Passat, present i futur, la vida i el seu camí, l'atzar i les nostres passes, cada pas et porta a algun lloc.
    M'ha agradat!
    -.-NaTaShA-.-

  • sense sentit?[Ofensiu]
    ukola | 29-12-2007

    qui et conegui, per molt que tu sempre diguis que el teus poemes no tenen sentit, veura que aquest poema descriu més de tu que molts altres junts.
    m'agrada molt! :)
    amistat eterna, recordes?