Pintar la vida de colors

No fa molt, algú em va demanar què m'agradaria ser de gran. Després de raonar i meditar una mica la meva resposta, vaig arribar a la conclusió què el que més m'agradaria seria pintar la vida de colors. No hi hauria un treball més fet a la meva mida que aquest. Poder dibuixar un somriure a tothom que tengui al meu costat, omplir les vides de tothom de vermell passió o de color esperança, trobar els meus grocs, i fer que vosaltres trobeu els vostres.
Crear amb un llapis i una mà tot un món on tots els dies siguin clars. Tan debò tot fós tan fàcil com creure i crear. Imaginar el desig més perfecte i veure'l convertit en realitat al teu devant. Omplir de rialles càlides les estacions més fredes, dibuixar un món sense injustícies, on tots tenguéssim els mateixos drets, on en l'únic que creguéssim fóra en nosaltres mateixos, que tenguéssim prou valor per parlar amb llibertat, sense vergonya ni tabús, on no existissin les rivalitats, ni la hipocresia, ni la ignorància. On la riquesa i la pobresa fóssin dos termes inexistents.
Un món, on l'única feina que tingués, fos dibuixar-vos un somriure a tots i cadascun de vosaltres.