Cercador
Picabaralla internacional
Un relat de: Riksus- Compartir:
Hola. Em dic Paula.
Sóc una noia de 23 anys, universitària, tímida, però compte, que al pot petit hi ha la bona confitura, o en el meu cas la bona metzina. Sóc repel·lent. Sempre ho he estat. Puc crear-me enemistats. Puc ser picant. Puc ser esbojarrada. Puc deixar-te a quadres. Puc crear greus malentesos.
Com per exemple... aquest.
Situació: Una peruana, un extremeny i una catalana. La catalana sóc jo.
Aclariment: Els tres individus són presentats segons el seu lloc de naixement.
Conversa:
- CATALANA (jo): Ja. Jo sóc de Torelló. Tota la meva família som oriüüünds de la plana de Vic. No tinc la sort de tenir arrels internacionals com vosaltres.
- EXTREMENY: Ja queda poc per a que jo les tingui.
- PERUANA: Realment, ets una insuportable. Ni que fossis un vegetal per parlar d'arrels.
- CATALANA: Tu calla, jo sóc d'arrel catalana, i vosaltres no.
- PERUANA: Perdona. Jo m'he criat a Catalunya des dels tres anys i parlo més català que tu, que sent-ho de naixement encara el barreges amb el castellà.
- EXTREMENY: Tooooooooooooomaaaaaa...
- CATALANA: Ejem. Perdó. I això del "toma" és un bar-ba-ris-me.
Sóc l'única que s'ho passa bé irritant a la gent? M'encanta fer-me la repel·lent.
- CATALANA: A més, sé pronunciar les vocals neutres i àtones i la ela geminada millor que vuu-saaaal-truus.
Marcant les vocals àtones i neutres. Em faig tan repel·lent com puc.
- PERUANA: Perdona (de fet si la sentíssiu parlar amb els ulls tancats no endevinaríeu el color de la seva pell), però sóc jo la que treu millor nota als examens de fonètica que tu. I als examens orals.
- CATALANA: Però no has nascut a Catalunya.
- EXTREMENY: Tu calla. Els catalans parlem els idiomes que volem i neixem on ens dóna la gana.
I en aquest moment es va obrir el cel, va il·luminar-nos una llum blanca i es va sentir música d'orgue. No hi ha res com provocar a la gent per a que els hi surti la venada...
Quan torni a veure notícies sobre algun fatxa de poca monta que no entén per què els catalans que tenen cognoms acabats amb -ez es mostren nacionalistes.... se li caurà el poc pèl que li queda.
Paraula de repel·lent amb ela geminada i e neutra, vocal àtona.
Sóc una noia de 23 anys, universitària, tímida, però compte, que al pot petit hi ha la bona confitura, o en el meu cas la bona metzina. Sóc repel·lent. Sempre ho he estat. Puc crear-me enemistats. Puc ser picant. Puc ser esbojarrada. Puc deixar-te a quadres. Puc crear greus malentesos.
Com per exemple... aquest.
Situació: Una peruana, un extremeny i una catalana. La catalana sóc jo.
Aclariment: Els tres individus són presentats segons el seu lloc de naixement.
Conversa:
- CATALANA (jo): Ja. Jo sóc de Torelló. Tota la meva família som oriüüünds de la plana de Vic. No tinc la sort de tenir arrels internacionals com vosaltres.
- EXTREMENY: Ja queda poc per a que jo les tingui.
- PERUANA: Realment, ets una insuportable. Ni que fossis un vegetal per parlar d'arrels.
- CATALANA: Tu calla, jo sóc d'arrel catalana, i vosaltres no.
- PERUANA: Perdona. Jo m'he criat a Catalunya des dels tres anys i parlo més català que tu, que sent-ho de naixement encara el barreges amb el castellà.
- EXTREMENY: Tooooooooooooomaaaaaa...
- CATALANA: Ejem. Perdó. I això del "toma" és un bar-ba-ris-me.
Sóc l'única que s'ho passa bé irritant a la gent? M'encanta fer-me la repel·lent.
- CATALANA: A més, sé pronunciar les vocals neutres i àtones i la ela geminada millor que vuu-saaaal-truus.
Marcant les vocals àtones i neutres. Em faig tan repel·lent com puc.
- PERUANA: Perdona (de fet si la sentíssiu parlar amb els ulls tancats no endevinaríeu el color de la seva pell), però sóc jo la que treu millor nota als examens de fonètica que tu. I als examens orals.
- CATALANA: Però no has nascut a Catalunya.
- EXTREMENY: Tu calla. Els catalans parlem els idiomes que volem i neixem on ens dóna la gana.
I en aquest moment es va obrir el cel, va il·luminar-nos una llum blanca i es va sentir música d'orgue. No hi ha res com provocar a la gent per a que els hi surti la venada...
Quan torni a veure notícies sobre algun fatxa de poca monta que no entén per què els catalans que tenen cognoms acabats amb -ez es mostren nacionalistes.... se li caurà el poc pèl que li queda.
Paraula de repel·lent amb ela geminada i e neutra, vocal àtona.