Perquè llencem monedes a la fontana di trevi?

Un relat de: sophhh
Des de els principis de la nostre espècie, els éssers humans han demanat a les forces de la natura o als déus ajuda, potser al principi era per curar-se de malalties, o per assegurar el menjar de cada dia, també s’han fet ofrenes, com a l’antiga Grècia, que feien sacrificis per tindre una bona collita o coses per l’estil...
El mon quan esdevingué més cristià, podien comprar-se “bules” per satisfer els seus somnis i dominar el seu destí.. perquè volien dominar-lo?
Seguim vivint envoltats d’aquestes profecies i mites, els quals segons les seves llegendes ens garanteixen un món millor, una vida més sana o més sort i amor.
Un dels mites més famosos de la historia romana és del de Trevi. La fontana de Trevi solia ser un dels tants aqüeductes que portaven aigua a la ciutat de Roma. I, a partir del moment que van veure que aquell lloc tan estratègic entre tres vies podia ser una font, van convertir-la en una de les fonts més famoses de la historia mundial. Suposadament s’han de llençar les monedes d’esquena a la font, però que passa si les llencem de cara? Es deixen de complir els desitjos demanats?
La gent no sap que els diners que es recullen de la Fontana son donats a organitzacions com ara Caritas, és molt curiós que en 24 h es recullin més de 3.000€, però, no és gens rar ja que aquesta font és una de les més importants del món, i un lloc, que si vas Roma, és obligat de visitar.

Segons diu la llegenda els visitants que llencen una moneda asseguren la tornada a Roma. Llavors, aquí hi ha dos versions que continuen el mite; una diu que si llences una segona moneda t’enamoraràs d’algun italià o italiana i si en llances tres, t’hi casaràs. L’altra versió diu que si llences una altra moneda trobaràs l’amor, i si en llences tres et divorciaràs. Això, va al gust de cadascú.

Com vaig dir al principi, la societat d’avui dia viu envoltada de mites, hi ha mil mites i llegendes sobre objectes, estàtues o fonts que si els toques, llences monedes o fas “x” ritual tindràs més sort, més amor, més diners…
A Melbourne tenen un pou dels desitjos, i milers de persones llencen monedes per demanar que els seus anhels es facin realitat.
A Lima(Perú) també hi ha un pou on la gent llença papers amb els desitjos escrits perquè es compleixin.
A Los Ángeles, al barri de Chinatown, hi ha una font on per que se’t compleixi el desig, la moneda ha de caure sobre el fons del pou cara amunt.
[INFORMACIÓ TRETA DEL WEB:

Fent referència a tota la informació donada en aquest assaig, opino que creure amb aquestes coses està molt bé, però hem d’arribar a un punt de reflexió sobre si el que ens estan dient els mites i les llegendes es creïble. No dic pas, que si anem a Roma i passem per davant de la Fontana, no llencéssim una o un parell de monedes, jo vaig fer-ho, perquè ho hauria de retreure als demés? Crec que en aquell moment vaig fer bé. Era el que jo volia fer, volia tornar a Roma, i encara vull, i volia trobar l’amor, i segueixo compartint aquesta opinió.
La humanitat continua fent ofrenes als déus, els catòlics segueixen anant a Lourdes i a Montserrat per suplicar-li a la Verge que es compleixin els somnis demanats, jo encara no ho he fet, potser encara no tinc coses tant importants per demanar-li a la Verge, però no m’importa gens llençar la moneda a la Fontana i demanar a les divinitats de l’aigua que em permetin complir aquests desitjos.
Roma, és un lloc maquíssim per visitar. És molt rica en cultura i en història del art i el menjar és una delícia. Tothom hauria de tenir l’oportunitat de viatjar-hi alguna vegada en la seva vida, ja que és un lloc digne de veure i digne d’admirar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

sophhh

3 Relats

0 Comentaris

1067 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Des que vaig començar la primària m'ha agradat escriure. Escric molt; sentiments, pensaments, contes, histories... Quan vaig començar l'institut aquesta passió va incrementar positivament fins convertir-se en un dels pilans de la meva vida. Estimo la literatura, escriure-la, llegir-la. No puc estar un dia sense escriure ni sense llegir es part de mi i sempre ho serà.