la falsedat

Vivim en una societat immoral i hipòcrita, que amaga la brossa sota la catifa”, va dir Joan Manuel Serrat, un dels cantautors més importants en el nostre país. Un usuari va fer un comentari sobre aquesta frase treta de del diari el MUNDO, i deia: “I al aixecar la catifa va trobar-se a ell mateix a sota d’aquesta.” I considero jo, que la majoria de les vegades, els hipòcrites manipulen les situacions per a tenir un profit basat en les carències dels demés. Per exemple, una noia té massa cuixa, i tothom ho sap una persona hipòcrita(amb cuixes un pèl menys grasses) li diu: “Quines cuixes tan maques! Et fan molt de goig ...” aquest comentari potser que tingui darrera un plec de sentiments baixos d’autoestima i que pretén auto afirmar-se com ja he dit abans, reflexa els seus defectes amagant la veritat als demés. Això si que dóna fastig. Cadascú és com és, i ningú mereix ser criticat ni mereix cap comentari desagradable sobre el seu cos, les seves accions o la seva manera de viure, i mereix sinceritat sobre allò que pregunta. Em de tenir molta cura en fer comentaris negatius sobre qualsevol, només si tenim prou confiança o ens pregunten podrem opinar constructivament. Nosaltres hauríem de ser els primers en veure els nostres defectes però això suposaria un autoconeixement que no tothom esta disposat a fer
A banda, també la hipocresia porta agafada de la mà, la falsedat. Estic farta de que hi hagi tanta falsedat al món, no deixen viure tranquils als altres i cada cop que vas a algun lloc sents a algú criticant a algú altre, no tenen res més a fer. S’ha de ser diplomàtic, o sigui si algú no et cau bé no el critiquis i si et parla li contestes el mínim per no tenir mal rotllos amb ningú. Però hi ha gent que això no entén.
És que com pot ser que després de reformes socials en la nostra societat encara hi hagi gent que no entén el concepte de respectar els demès? De veritat que no puc amb això. El pitjor de tot és que quant sents a algú criticant, (m’ha passat) li dius que deixi de criticar que no està bé, i encara et diu que no està criticant... per favor, si es veu d’una hora lluny que si que ho fas, no diguis mentides noi/a, que després t’indignes quan ets criticat. Jo en aquest sac no puc incloure’m ja que jo no critico perquè no m’agradaria que m’ho fessin i perquè crec que si critico estaré mentint-me a mi mateixa i no es agradable. No sé, cada vegada sento més rumors de gent i em pregunten per si jo en sé més de rumors, que no veieu que a mi no m’interessa si algú s’ha tirat a quatre o una s’ha barallat amb el novio? És que després tothom fa comentaris d’això, com per exemple, tal noia és una “guarra”, ahir a la festa es va liar amb quatre, i l’altra... mare meva... anava més borratxa i li tirava la canya a tal noi... però que els fot a la gent això? No entenen que cadascú fa el que vol o què?
També desaprovo que la gent es fiqui en la meva vida per ser diferent i també desaprovo els comentaris que em fan “ets molt rara”, em diuen. Doncs sí. I què? Passa quelcom per ser rara o simplement diferent? Jo crec que no, però la gent no està acostumada crec a veure o estar amb algú diferent a ells. Doncs un dia em van preguntar que què faria al estiu i vaig dir que no ho sabia, que estaria fora quasi tot l’estiu de viatge i els vaig preguntar que què farien i em van dir que anirien de festa, i després els vaig dir que guay, que molt bé, que jo dubtava que sortís de festa, perquè amb la mama doncs no és el que toca, i vaig riure, i em van preguntar que perquè? I els vaig dir que com estaria de viatge no sortiria i tampoc és que sortir de festa m’apassioni, i em van mirar de forma estranya. No tinc idea de perquè, però si. Bé no ho sé, es la meva vida i faig el que vull.
Tornant al tema del principi, ja que m’he desviat una mica però necessitava dir-ho, no comprenc perquè la gent vol amagar els seus defectes, és natural tenir defectes, a ningú li hauria de fer vergonya expressar-ho. Jo en tinc, la meva família en té, Rajoy en té, Obama en té, ells en tenen. Al igual que tenim virtuts. Perquè no es pot fer una crítica constructiva sobre els defectes? I perquè, a vegades, llencem per terra les virtuts dels demés? Ah, ja ho sé, hi ha gent que critica virtuts, com suposo que ells no tenen la virtut que algú altre la té, doncs com l’envegen, la critiquen.
Aquí ve un altre punt molt important, l’enveja. No crec que sigui massa bo tenir enveja, i molta gent en té i molta, i no és pas enveja bona. Sí, existeix una enveja bona i és; si a tu et toca la loteria, jo tindré enveja de que t’hagi tocat, perquè volia que em toqués a mi, però m’alegro per tu i per aquest guany que has fet en la teva vida.
L’enveja, si més no, és la mà que estira a la societat per que comencin a criticar sobre algú. Posem per exemple que la Cèlia (nom inventat) és rica, la gent l’enveja perquè posseeix diners i la critiquen per això, li diuen que es una rica de merda, que és una mimada, coses per l’estil. En aquest cas i en la majoria l’enveja ha provocat les crítiques, i si anem més enllà, podríem dir que potser la gent que l’ha criticat després va de bones i llença roses i li diu, ai que bé, que tinguis diners, quina sort.
Tot el que acabo de dir són comportaments estúpids de la societat que s’haurien d’arreglar. Això és tot,