Per ella jo aturo el temps...

Un relat de: Marqués de Llensana

Ja m'havien dit
que avui el dia sería
plujós i ben fred
i que ningú sortiría,
però com qui pesca amb els vents
cercant al mar la sirena,
apretant-me les dents
de lluny el far l'enlluerna
per ella jo aturo el temps...

I es que avui la mar
está molt moguda,
les ones vénen i van
com l'abraç del peixet quan sura
que es transforma per a mi
amb els seus ulls clars de vela
que besa com besa el vent
que riu com la lluna plena
per ella jo aturo el temps...

Comentaris

  • Prometedor.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-08-2005 | Valoració: 8

    Sí, senyor, m'ha agradat.

    Tindria algunes suggerències... perquè no t'animes a fer més longitud?

  • que la mar s'aturi i el temps també[Ofensiu]
    laia | 28-01-2005

    marqués, sé que de les teves terres al fons hi ha un mar que no s'acaba mai... el temps no s'atura però els poemes eternitzen el temps.
    m'ha agradat et seguiré llegint

  • mar - montse assens | 16-01-2005 | Valoració: 10

    és un poema preciós
    d'aquells que ve de gust rellegir

    (em sap greu, però encara no t'havia llegit mai...perquè em falta temps per tot)

    benvingut