Gràcies, Duguelbhi!

Éra baixet i pesàva poc. Els cavalls a la tanca a punt de la sortida i en Duguelbhi agafant-se ben fort per no caure a la primera de canvi. En Waldergood (el cavall) éra una peça de museu.
De bella estampa, de galop senyor i elegant. Mirant de reull als seus competidors, en Duguelbhi que al terra en proutes feines aixecàva un pam, es vèia segur de si mateix des de tanta alçada mossegant-se la llengua com un marrec espavilat.
L'hipodrom éra plé de gent i les apostes donàven vencedor a en Halberry Stone; el cavall que just Dughelbhi tenia al seu costat. Fèia goig i semblàva que sería un dur contrincant.
De cop soná el tret de sortida i entre una munió de polseguera en Duguelbhi caigué sense poder arrivar ni tan sols a la primera tanca. Va rodolar mes de cinquanta metres tot i que ni els periodistes encertàven la mesura correcte alhora d'escriure els seus articles.
Dughelbhi, no es movía. Semblàva talment una caiguda mortal. De repent, obri els ulls i s'aixecà com si res espolsant-se amb el gorro de colors i saludant a la graderia que, entusiasmada pel que havia vist,no se'n sabía avenir.
- Es de goma!...el noi és de goma! -
A l'andemá els diàris anàven plens del miracle d'en Duguelbhi.
Els titolars dels diaris esportius atrèien als lectors quan s'acostàven als quioscs.
"Duguelbhi, el jove heroi d'una caiguda que habia de ser mortal,sobreviu de forma miraculosa"
Duguelbhi, no torná a enfilar-se a cap cavall però si a un altar d'una església protestant per donar a conèixer la seva gesta...
Aquella cursa la va guanyar Duguelbhi. Duguelbhi i el pastor de l'església de Fort William, que el va fer servir per fer exhibicions als fidels de com salvar-se de les caigudes espirituals... mentre rebien una almoinda de passada.