Penyora

T'envio una penyora d'amor
quan la metròpoli
ja resta
esgotada
de la tasca del matí.
Et penso
un ramell
de flors vermelles
fresques
que endreço amb cura
cada tarda.
T'imagino al treball
a corre-cuita sempre,
amb elegància;
sempre el somriure
al teu bonic rostre
estrellat de llum.
A casa,
et guardo un espai ben bonic
bastit d'abraçades
avellutades.
Et paro taula i encenc l'espelma
perquè la foscor
no malmeti
la joia de seure ben a prop teu,
ben a frec.
Mentrestant,
deixa que t'estimi
quan em desvetllo assossegat
al matí
amb el batec serè del cor;
com el tap de cava
que surt amb empenta
a qualsevol festa d'estiu .