Tarongina

Un relat de: josepgregori

Et veig - Joaquim meu- jugant amb la mare entre les seues branques

amb els cabells embullats de petites floretes que guarneixen- encara més- la teua boniquesa blanca, immensa, infinita.


Les seues branques- no sé si ho saps- són els teus avantpassats que et donen la mà i malden per fer-te una besada ara que ja no són entre les llenques dels camps , mentre tu espolses les fulles a tort i a dret com si els parlares.


El seu perfum et comunica una llarga i antiga nissaga que ve del sud i brosta també pel nord.


Ets l'aigua i l'adob de terres fèrtils que han bastit el teu nom amb el tremp de les seues branques i el color dels seus dolços fruits que et donen força per créixer ara per la Terrassa del fum lluny de la mare natura.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josepgregori

josepgregori

19 Relats

7 Comentaris

13098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Josep Ramon Gregori i vaig néixer a un poble petit de València, Potries.

Des de l'any 1996, visc i treballo a Catalunya , a una aula d'acollida que rep alumnat nouvingut.

Aquest és el meu espai personal:
http://josepgregori.blogspot.com/
http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/
Espero els vostres missatges.
Gràcies i salut,
Josep
joseppotriessafor@gmail.com