Pensant en tu una eternitat.

Un relat de: annah

Tinc la teva mirada clavada en mi.
M'és impossible oblidar el teu esguard,
els teus ulls clars, tendres i brillants,
desprenent espurnes de foc... d'amor.

Les teves carícies
han deixat rastre a la meva pell.
Com si fossin empremtes fossilades
damunt la humida sorra d'aquesta platja.

Vaig guardar el teu somriure dins al meu cor
com els millors dels tresors que es pugui posseir.
El vaig tancar amb pany i clau
perquè sempre fossis amb mi.

Però ara, vull desfer-me dels records,
llençar-los dins la immensitat d'aquest mar.
Ven lluny de mi...
Per oblidar-te...
Per sempre...

Però algun sentiment estrany,
m'impedeix de fer-ho.
I m'obliga a martiritzar-me
pensant en tu...
Cada dia...
Cada nit...
Cada instant...
Sempre... una eternitat.

Comentaris

  • la pau [Ofensiu]
    jaumesb | 20-03-2006 | Valoració: 10

    ens dóna la mà, ens mou com l'amor

  • és impossible...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-09-2005 | Valoració: 10

    esborrar els records... i potser fins i tot no és del tot recomanable... el que sí cal és treure'ls-hi aquella força crua que tenien a l'inici... i per això es necessita temps... temps... temps...
    diuen que quan trobes un amor com cal, aquest ajuda molt a enterrar un altre no gaire interessant que pernocta en la ment del record.
    un poema fantàstic!!!
    es veu que el batxillerat ha aguditzat encara més el teu art poètic!!!
    un petó i una abraçada amigaaaaaa!!!!!!!!!!!

Valoració mitja: 10