Pel camí perdo les forces

Un relat de: 1planeta2015
Pel camí, perdo les forces
i no aconsegueixo banyar-me
en l'aigua que em calma i em consola
ni amarar-me de l'amor que tant desitjo.

De sobres sé que l'únic que puc fer
-malgrat sentir-me defallir-
és seguir caminant aquest camí
que no sé on va ni on em porta. I no em queixo.

Però, ara, deixeu-me parar un moment
per a desfogar-me l'ànima
i alliberar-me el cor
de les pors que l'empresonen.

Deixeu-me aturar un instant
i deixeu-me plorar.
Deixeu-me plorar...
que estic cansada.

Després,
amb l'alegria recobrada,
podré seguir el sender
i gaudir la llum de cada passa.

Comentaris

  • Naturalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-07-2015 | Valoració: 10

    Un poema de sentiment, escrit amb gran naturalitat, proximitat i acostament al lector. Serenor d'amor, serenor d'una pausa necessària en el camí i sensació de transmissió d'aquesta serenitat. M'ha agradat molt i molt i espero anar-te llegint. Una forta abraçada i benvinguda a Relats en Català!

    Aleix

  • Alliberament[Ofensiu]
    Illadestany | 05-07-2015 | Valoració: 10

    Sí, la paraula allibera i fa reposar els cors cansats. Vells sentiments que no trobaven via de sortida, la troben a través dels mots escrits, parlats, dibuixats, cantats,...És un bon camí per a sortir de les presons que cadascú portem dins.
    Benvinguda a relats.

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-07-2015 | Valoració: 10

    Veig ets mou. Ens llegim
    Montse

Valoració mitja: 10