Pegots

Un relat de: touchyourbottom
Anava caminant rumiant. Sí, li agradava. Bon conversador, interessant en la conversa. El conjunt dental...li calia un blanqueig, continuà analitzant. No estava inflamat de panxa, sinó infladet. De beure clares i fosques, és clar. I ella, amb quaranta anys passats passadets, després dels anys de repòs necessaris un cop finada la relació matrimonial de setze anys (que havien semblat un segle) i viscuda aquella post-etapa amb disbauxa i alliberament...en tenia prou. Es sentia desgastada i desencisada. Va desaprendre molt, li calia tant! S'identificà a si mateixa més, es trobà més. Li semblava que s'havia rendit, que la patacada del desenfrè li passava estrepitosa factura quan, en el fons, era sublim neteja.

P.Gats, mots amb guixos que llegí al terra de la placeta que estava travessant.

Guixos blau lilenc o lila blavós. P.Gats, més endavant, altra vegada, tons rosat i verd, lletra més petita i del tipus impremta. La mesura de l'escrit pretenia ser la d'una etiqueta, tancat dins un rectangle traçat amb blanc. Un colom artísticament pigallat i clapat -i no pas de son- feia l'efecte que assentia - que sí que sí-contemplant com la Sòlfeda s'interrogava pel significat de la troballa. En adonar-se de l'ocell es tallà inconscientment la respiració uns instants i una línia recta invisible que era com un filferro uní l'esguard d'ella, pupil·la marró lluent, amb la de l'au, rogenca.

La Feda tornà a inhalar, es deixà anar la cua de cavall. Els cabells tenyits d'un negre extraafricà van cobrir, com un salt d'aigua, la bellesa no casual del colom. Però un cor de miols inesperat va espantar-lo. Va volar fins a la capçada d'una mèlia, la mateixa d'on la colla felina havia descendit, observadors de l'escena i sabedors que els tocava ser intèrprets de la següent.

-P.Gaaaats?- esclatà, enriolada, la Sòlfeda, mentre es recollia la cabellera i en saltava un poll que s'atrevia a una nova aventura vital.

-Protectora de Gats- es presentà, davant seu, una dona que endevinà de la mateixa quinta, que anava amb un vestit de tergal estampat amb els símbols dels signes zodiacals. Els gats la van encerclar, esperant la ració.

-Sóc la Ronda, em pertoca procurar pels del barri antic.

La pell d'aquella dona, que de lluny podia confondre's amb una nena petita, treballada pel sol, li conferia un to bronzejat de festa. Com el de les holandeses, va pensar la Feda, que la tenia mescla cafè i oliva. L'astre rei passà entre les fulles de la mèlia centenària per fer-se notar, que guanyava terreny a mesura que el matí creixia i deixava cuits amb gairebé assassina calda tot ple d'éssers desatesos que no podrien hidratar-se dins un consensuat i pervers col·lectiu que optava per dissimular-ho amb el subterfugi de l'oblit.

Les dues dones van agradar-se.

-Vols prendre alguna cosa?

La Ronda contestà:

-Vols prendre algun cos?

Els gats escuraven el menjar humit de llaunetes i esgotaven el pinso sec de sac, tot procedent d'animals sacrificats prèviament explotats en espais que feien perdre el seny. Quan els felins se n'adonessin -i no trigarien- s'estimarien més tornar a la cacera natural de ratolins i ocells en respectuós cicle de la vida. Van marxar cap a un immoble xacrós que, mentre continués abandonat, els assegurava un pati salvatge que configurava un món protector.

-Fa temps que t'observo- de seguida digué la Ronda, després d'haver-se demanat un híbrid de te i cafè, el mateix que la Feda, en un bar més aviat de carreters que persistia carretejant greix i pèssim gust - I avui em véns més forta que mai. Es neguitejà, desvià l'esguard.

La beguda no era per a tirar-hi ni coets ni bengales. Se sentí la dringadissa alegre i avisadora del trenet turístic, joguina engrandida destinada a l'oci repetitiu dels avorrits, que s'aturà a la parada per endur-se turistam idèntic, massa idèntic, preocupadorament idèntic. Les dones van seguir l'exemple del colom i els gats: trascendir, una fugida no donant importància, que venia a ser limitar l'atenció.

-Que bonic!-aprecià la Feda.

Al canell dret de la Ronda, un braçalet esclava de pedretes amb qualitats dites curatives l'ajudava a positivitzar i aclarir les negrors que anaven i venien. Aquell local, gens poètic, era una prova més. Suportar ser-hi, els mascles resseguint-les amb ulls de vulgaritat enterbolits per fum de fregits i fortor de licors.

-Creant creuant, creant força creuant bellesa que ve i aportant la pròpia. Té!

Del cistell on havia tret la teca pels gats en tragué una capseta que entregà a la Solfa. Contenia un braçalet idèntic.

-T'estaves errant. Et decantaves pels pegots.

-Estic delirant? No entenc res!

-Tornaves al mateix de fa massa. Cap home et solventarà, Feda, l'existència! I tu, tu no vols un home fix, t'ofegaria. I encara menys amb la seva família, si en té, i si en té i en té massa, d'afegitó. No ho suportaries. Pegots, més i més pegots! Desperta! Som miralls, ara mateix.

-Uf! Pixaré aquest beuratge estrambotico-fastigós...com gosen servir-ne?
Es posà la polsera. Brillava. Li assuaujà l'ànim. Es notà respirar amb una felicitat profunda instal·lada al ventre i al baix ventre i que li pujava fins el coll i que li va fer cloure els ulls.

-Pegots, pegots. Passa't a P.Gats.

-Tan simple, és, com jugar amb els mots, Ronda?

-És una delicada i complexa i necessària simplicitat. Sóc aquí per tal d'encetar màgia plegades...així ha anat. Jo sí que sóc un pegot, sense ni vincles ni lligams.

-Saps que els gats es refien de tu...I, te m'estàs insinuant?

-Vaig nuant possibilitat. Insinuar-se té tants matisos! Va, anem-nos-en!

L'agafà de la mà sense immutar-se, naturalment. La va apressar fins el centre de la plaça, va picar de mans, van obrir els braçalets i els van connectar. Allò era un nombre vuit. Es van difuminar els angles que emmarquessin res, tots els punts de vista. Les dues dones que eren una van pixar deixos de menstruacions anquilosades. Amb la sang van dibuixar un caixmir gros. Van seure dins aquella mena de llàgrima corbada, aquella ametlla fonamental, així la van descriure.
Com si fos una catifa oriental, aquell motiu que semblava una immensa coma, va enlairar-se per marcar el punt i final. Les duria a l'estrat P. Gats, gens per atzar -i els gats hi serien, per descomptat- on núvols pigats d'atzur es preparaven per donar-los benvinguda.

Comentaris

  • Admiro ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-08-2018 | Valoració: 10

    ... la teva capacitat d'expressió en l'escriptura que tens.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

204 Relats

84 Comentaris

35388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).