Pegar o pagar per veure?

En els darrers dies s'ha fet gran ressó de la notícia de l'agressió injustificada el passat 7 d'octubre d'una menor equatoriana per part d'un individu aparentment d'estètica "skin". Els mitjans de comunicació han titllat majoritàriament aquest acte d'atac racista o xenòfob i de ser un episodi més de l'anomenada "violència gratuita".

Semblen evidents els motius xenòfobs de l'agressió, però no són els únics. No hem de caure en l'error d'enmarcar aquest fet tan sols en un panorama de xenofòbia o racisme i centrar-nos només en poder rescabalar aquest greuje. La societat ha d'actuar contra la xenofòbia en la mesura que actua per erradicar els actes violents, ja que la primera no és més que una expressió de violència.

El problema, per tant, no és que ens trobem davant un individu xenòfob, sino d'un una persona fracassada a la vida que ha assimilat la viòlencia com característica inherent de la seva personalitat. De gent com aquesta, hi ha més del que ens pensem. Són freqüents avui en dia les baralles entre joves, sobretot al voltant de zones d'oci i a determinades hores, quan l'alcohol i les drogues han augmentat el desig de violència. També són tristement freqüents els episodis de violència contra determinats alumnes a les escoles (sort tenim que l'ús d'armes no és tant generalitzat com als Estats Units!!!). O les pallisses indiscriminades que, fins i tot, són "penjades" a internet com a mostra d'ostentació d'un poder absurd. O altres formes de violència que a tots ens venen al cap. Sigui com sigui, gran part dels lectors estareu d'acord en què l'anomenada "violència gratuita" va en augment.

Arribat aquest punt, la societat ha de preguntar-se l'origen d'aquests brots. Penso que precisament és la gratuitat amb què aquesta es presenta avui en dia a la societat. La televisió hi juga aquí un paper cabdal. Els joves pateixen des de nens un bombardeig d'imatges violentes: no només parlo de baralles, sang, assassinats,... que fins i tot apareixen als videojocs i als dibuixos animats. Són freqüents els debats de temàtica trivial en horaris on els més petits tenen lliure accés a la televisió, debats on les desqualificacions entre convidats i les reaccions violentes davant les càmeres són el pa de cada dia. Fins i tot, cada cop proliferen més els "reality shows" centrats en la "no-convivència" dels concursants. Encara més, s'ha filtrat que algun canal de televisió hauria ofertat diners a l'agressor dels ferrocarrils per concedir una entrevista exclusiva... L'audiència mana i el morbo dels insults i els problemes personals la fa créixer. És què això no és violent?

La societat ha de treballar perquè els fets com l'agressió a la menor desapareguin, però les seves accions no tindran efecte si alimentem els ciutadans del futur amb violència des de petits. Des del meu punt de vista, cal filtrar la programació i impedir que, com està passant, els nens tinguin lliure accés a imatges i comportaments que els facin entendre la violència com una conducta assimilada per la societat i inherent a l'individu. Desterrar l'anomenada "telebasura" del "prime time" o, si més no filtar-la, al modus d'un "pay per view", és una tasca que cal començar a plantejar-se des d'ara mateix.

Hem de decidir què volem que facin els ciutadans en un futur proper: pegar o pagar per veure?

© Juan Antonio Llamas