Cercador
Passes a Verdaguer
Un relat de: sants78Un dia, fent el transbord de Verdaguer, caminant el llarg passadís que porta de la L5 a la L4, on tothom abandona les seves passes en la transició entre les seves vides i els treballs dels que són propietat, on ni tan sols es conserven les notes dels músics ambulants, vaig trobar una gran taca blanca de pintura, se’ns dubte d’un pot caigut i que s’havia buidat sencer.
Aquell accident que segur que va generar un momentani disgust i algunes malediccions per part de l’operari i que en generaria més al dia següent a l’encarregat de la neteja.
Sense que ningú ho sapiguès havia donat vida a les petjades de les persones explicant els seus moviments no tan uniformes com hom creu.
Per un cop els ningú, sense saber-ho, van deixar petjada.
Aquell accident que segur que va generar un momentani disgust i algunes malediccions per part de l’operari i que en generaria més al dia següent a l’encarregat de la neteja.
Sense que ningú ho sapiguès havia donat vida a les petjades de les persones explicant els seus moviments no tan uniformes com hom creu.
Per un cop els ningú, sense saber-ho, van deixar petjada.
Comentaris
-
La historia dels ningú[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-02-2012 | Valoració: 10
La darrera frase m'ha agradat molt i molt. És una historia protagonitzada pels ningú que som tots. Petites coses, com una taca de pintura, omplen un relat de blancor i brillantor. Sempre que torni a passar per aquest enllaç hi pensaré. Una abraçada d'un ningú més.
aleix
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490886 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal