Cercador
Passejant per la naturalesa
Un relat de: TETE18- Compartir:
Eren poc més de els dotze. Passejava pels meus somnis, per la meva imaginació. Passejava per sobre d'onades que t'intentaven abraçar, per sobre de rius que en tu volien desembocar.
Obria i tancava els ulls, i em veia en mig d'un bosc que feia olor a tu, passejava pels cims més alts on el sol et feia el centre del món, caminava per sobre de la més gran de les capes de gel, desafiant el fred, corria per platges desertes on passejava per la teva pell, acariciant la teva bellesa, em trobava en mig del teu coll, besant-lo suaument.
Passejava pels teus ulls que il.luminaven el meu dia a dia, passejava pels teus llavis dolços i humits que m'omplien de desig.
Em vaig aturar un moment i vaig veure que passejàvem junts per camins que no tenien tornada.
Comentaris
-
: )[Ofensiu]quetzcoatl | 30-08-2005
Camins que no tenen tornada: com la vida i l'evolució, que sempre van endavant.
Un sentiment molt interessant condensat en poques linies... M'encanta com parles d'Ella, personificant-la i estimant-la.
Felicitats...
m
l´Autor
4 Relats
9 Comentaris
4485 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Un 18 de Març del 1988 vaig arribar al món, per aprendre'n tantes coses i deixar-me'n pel camí moltes altres....Bé, ja de petit m'agradava escriure i sovint ho segueixo fent explicant il.lusions, idees, amors....Mai deixo llegir els meus escrits, de fet, després d'esciure'ls normalment els llenço, però en trobar aquesta web vaig pensar que seria interessant saber què en pensa la gent d'algun dels meus relats. Gràcies per aquesta oportunitat!