Aquelles tardes (és una cançó)

El sol cremava boscos,
les onades acariciaven el teu cos,
i jo perdut en aquella foto,
on semblaves l'estrella que m'il.luminava els ulls.

Erets aquella noia que volia conèixer,
et trobava i no gosava mirar-te,
sabia que erets especial, mai ho vaig dubtar.

El destí ens portà a coneixe'ns,
i a fer-te princesa d'un cor desocupat,
em recordaràs pel noi que escrivia poesia,
i jo per la noia que era font d'inspiració.

És aquesta la cançó on parlo de tu,
és el moment de dir-te el que sé,
que et recordaré per aquelles tardes on et brillaven els ulls,
i per tots aquells somriures que em vas regalar.

Si mai et trobes sola, crida el meu nom,
seré l'únic que et vindrà a buscar,
per guarir-te aquelles ferides del teu cor,
per acariciar els teus llavis i abraçar-te fort,
mai t'hauré oblidat.

Com aquella lluna que mai brilla de dia,
com aquella estrella que m'il.lumina els ulls,
com la pluja que ens acaricia en mig del més dolç dels petons,
Així ets, especialcom la música d'aquesta cançó.