Passeig nocturn

La llum ja s'ha acomiadat.
Trista, s'ha anat apagant.
Sembla que no queda res:
surt, veuràs com no és cert.

Un ca lladra en la distància.
Respira, no tenguis ànsia.
Una nit per descobrir
et saluda amb els seus dits.

Vas veient que la foscor
és bonica: no tens por.
Et sorprens, no t'ho pots creure:
alguna cosa hi pots veure.

Puges el cap, veus un cel
immens i farcit d'estels.
Llumetes de brillantor
són disfresses de foscor.

Cerques la lluna i la trobes,
t'espanta perquè és molt grossa.
No sabies que era plena?
Li giraries l'esquena?

Camines cap endavant,
veus el teu camí molt clar.
Escoltes les teues passes
et gires i ets lluny de casa.

Et disposes a escoltar
i un grill comença a cantar.
S'ha despistat i va sol,
està confós: és tardor.

Obres els ulls i et sorprèn
tot el que de nit es veu.
Arbres, estrelles i camp.
Què veuria un enlluernat?

"Poca cosa veuràs tu,
jove vengut de la llum,
en aquesta rica nit
que no vol caure en l'oblit".

Agafes aire, somrius.
Mai no t'has sentit tan viu.
I molt lentament et fons
amb el camp: tot és amor.