Cercador
Paraules per la lluna i el sol (Acròstic)
Un relat de: free soundP ensa el que vulguis pensar, sent allò que més t’agrada,
A braça cada minut que passa, i no deixis mai de somiar.
R ecorda que encara queden infinites coses per assaborir,
A briga’t per si el sol no deixes sortir, energia per seguir...
U lls que ploren, com una pluja d’estels, deixant lliures els anhels.
L es paraules ja no tenen la mateixa direcció, potser ara hi ha quelcom millor.
E ncara enyores, jo ja no, simplement em quedo amb el més bo.
S ensacions, emocions, diferències d’aquests mons.
P assatemps prou innocent, com les branques mou el vent.
E scapant, també atrapant, disfressant si cal cantant.
R evifalles de l’amor, sentiments del nostre cor,
L es espelmes de la nit, despertant nostre apetit,
A dmirant-te a l’infinit, doncs avui m’he decidit.
L lisquen soles sense res, com fluids dels meus plaers,
L liberant el meu desig, no tot és com un capritx.
U na estrella m’ha atrapat, oblidant-me del passat,
N o malpensis ja mai més, creu si vols, sinó desfés.
A ra ja n’he après un poc, que res queda al mateix lloc,
I les pàgines que escric, potser han variat un xic.
E scalfant-me per si mai, plou al cel sense cobert,
L a vida ens ha dit de cop, que podem seguir a galop,
S altant marges i reixats, oblidant foscos passats.
O asi de cada dia, tarda o nit amb melodia.
L a cançó no em fa pas por, si la sento de debó.
::: ::: ::: ::: ::: Abril 2011 ::: ::: ::: ::: :::
A braça cada minut que passa, i no deixis mai de somiar.
R ecorda que encara queden infinites coses per assaborir,
A briga’t per si el sol no deixes sortir, energia per seguir...
U lls que ploren, com una pluja d’estels, deixant lliures els anhels.
L es paraules ja no tenen la mateixa direcció, potser ara hi ha quelcom millor.
E ncara enyores, jo ja no, simplement em quedo amb el més bo.
S ensacions, emocions, diferències d’aquests mons.
P assatemps prou innocent, com les branques mou el vent.
E scapant, també atrapant, disfressant si cal cantant.
R evifalles de l’amor, sentiments del nostre cor,
L es espelmes de la nit, despertant nostre apetit,
A dmirant-te a l’infinit, doncs avui m’he decidit.
L lisquen soles sense res, com fluids dels meus plaers,
L liberant el meu desig, no tot és com un capritx.
U na estrella m’ha atrapat, oblidant-me del passat,
N o malpensis ja mai més, creu si vols, sinó desfés.
A ra ja n’he après un poc, que res queda al mateix lloc,
I les pàgines que escric, potser han variat un xic.
E scalfant-me per si mai, plou al cel sense cobert,
L a vida ens ha dit de cop, que podem seguir a galop,
S altant marges i reixats, oblidant foscos passats.
O asi de cada dia, tarda o nit amb melodia.
L a cançó no em fa pas por, si la sento de debó.
::: ::: ::: ::: ::: Abril 2011 ::: ::: ::: ::: :::
Comentaris
-
Autènticaa poesia[Ofensiu]tout est fait, tout c'est possible | 05-04-2011 | Valoració: 10
Sempre he admirat la poesia d'obtimisme, perquè aquesta és la que en un moment de llençar la tovallola, el moment de no tenir esperança, et fa tornar a somiar. De fet, podria dir que es una "arma" contra la desesperació i la desconfiança en un mateix.
Gràcies per fer-me un xic més content. Estem en contacte!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Pluja de sons, riu de petons...
- Prou impunitat policial (Menys cops, més mots!!)
- Quan cal dir prou (Stop retallades!!)
- Sant Jordi 2012 (Jocs amb acròstics)
- Paraules d’amor, petons de color
- T’envio un petó, escrit i pintat...
- Cançó de nit (El jardí de les delícies)
- Alegria, encanteri del teu dia
- La lluna i el sol, bonic aquest vol
- Un somriure que besa
- Amor de dia, acord de nit (Poesia i alegria)
- Com un llibre obert (Pàgines ensucrades)
- Les mans han tornat a parlar (Fantasia-acròstic-conte)
- La lluna ens canta, l’amor no espanta. (Acròstic-fantasia)
- Tu tens el rellotge, jo tinc el temps (Acròstic-conte)