Paraís eteri, un lloc incert.

Fa uns cent setanta-dos mil vuit-cents segons, he estat en un lloc incert entre un sofà i un llit.

Un lloc inconcret entre una nit i una altra.

Un lloc on les pel·lícules es succeeixen les unes a les altres com si de cançons d'un CD de Marlango es tractessin.

Un lloc on no cal anar amb pressa.

On la teva única preocupació en aquests dies suspesos en el temps, és perdre o no perdre l'autobús de tornada.

La resta no importa, perquè ja no existeix.

Parèntesi vital.

Parèntesi.

No hi ha més.

Només el fred i la seva calor.

El silenci i el seu estrèpit.

La simplicitat amb la seva complicació.

L'elegància del que és simple.

Un simple paper quadrat que a doblecs es converteix en papallona.

Un passeig tranquil, una nit inquieta, un matí que no es vol llevar.

Casi
Al
Sol
Miramos
Insistiendo en que la
Noche no
Acaba