Cercador
Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.
Un relat de: cuidador_d-ossets- Compartir:
L'Armando passeja tranquil·lament per la ciutat, capficat en déu sap quins pensaments. Camina per un passeig per sota d'una balconada. En aquests moments, la tal Maika té ganes de respirar una mica l'aire fresc del mar, i s'apropa a la balconada des de dalt. Distreta i apressurada, no es fixa en un toll d'aigua, rellisca i fa un salt per sobre de la balconada!! S'hi agafa per molt poc per l'altre cantó i queda pengim-penjam en el buit. Però no pot tornar a escalar la barana, i crida auxili.
- Socors, que algú m'ajudi!! - Ella procura no mirar cap avall, intentant no pensar en què no durarà molt en aquesta precària situació.
La gent que hi ha al seu voltant, tement embolicar-se, no fa res. Excepte un que s'ho mira amb un resguard d'ira...
Finalment, la pobra noia no pot aguantar més i cau una altura de vint metres... ¡¡en braços de l'Armando, qui ja esperava per a ajudar-la!! La Maika es mira el seu salvador amb ulls d'admiració.
- Gràcies, moltes gràcies... ¡¡Si no fos per tu...!! T'ho haig d'agrair...
- No ha estat res, jo... M'ha indignat que aquesta colla de dropos (mira a la gent del voltant) no anessin a fer res, i he reaccionat.
- ¿Com t'ho puc agrair? Anem a un bar a prendre alguna cosa, que t'invito.
- ¡¡No, gràcies!! Ara estic pensant en una altra persona i...
- Per favor, per favor...
Així doncs, l'Armando i la Maika, vint minuts més tard, es troben en un bar. L'Armando, al principi reaci, li explica la seva dura vida amb els companys de colla, la relació frustrada amb la Miranda i el poc rumb que sembla portar la seva vida. En quan a la Maika, li explica vàries coses sobre la seva vida, entre elles que és una noia orfe sense família.
El jove d'estètica punk se sorprèn de la mirada simpàtica que li té la seva nova amiga.
- Armando, aquest favor algun dia te l'haig de tornar. Si no fós per tu, aquesta caiguda fàcilment m'hauria estat mortal. A partir d'ara, tu i jo som germans simbòlics. Considera'm la teva amiga vagis on vagis. Té, aquest és el meu telèfon. Si alguna vegada et veus en un problema greu, truca'm i miraré d'ajudar-te.
L'Armando mira el telèfon amb expressió estúpida, com un gos quan mira la seva expressió en el seu reflex en l'aigua. Guarda el telèfon i pensa que no l'utilitzarà mai. O bé... En tot cas, l'ha memoritzat mentalment d'un cop de ment, doncs aquest telèfon té xifres fàcils de recordar.
- Bé, Armando, - diu la Maika, - et desitjo molta sort i espero que puguis solucionar l'assumpte teu amb la teva ex-parella. A reveure.
La Maika es gira i camina cap a la porta del bar, fent-li un gest amb la mà abans de sortir.
------------------------------------------------
Sigues benvingut a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com
- Socors, que algú m'ajudi!! - Ella procura no mirar cap avall, intentant no pensar en què no durarà molt en aquesta precària situació.
La gent que hi ha al seu voltant, tement embolicar-se, no fa res. Excepte un que s'ho mira amb un resguard d'ira...
Finalment, la pobra noia no pot aguantar més i cau una altura de vint metres... ¡¡en braços de l'Armando, qui ja esperava per a ajudar-la!! La Maika es mira el seu salvador amb ulls d'admiració.
- Gràcies, moltes gràcies... ¡¡Si no fos per tu...!! T'ho haig d'agrair...
- No ha estat res, jo... M'ha indignat que aquesta colla de dropos (mira a la gent del voltant) no anessin a fer res, i he reaccionat.
- ¿Com t'ho puc agrair? Anem a un bar a prendre alguna cosa, que t'invito.
- ¡¡No, gràcies!! Ara estic pensant en una altra persona i...
- Per favor, per favor...
Així doncs, l'Armando i la Maika, vint minuts més tard, es troben en un bar. L'Armando, al principi reaci, li explica la seva dura vida amb els companys de colla, la relació frustrada amb la Miranda i el poc rumb que sembla portar la seva vida. En quan a la Maika, li explica vàries coses sobre la seva vida, entre elles que és una noia orfe sense família.
El jove d'estètica punk se sorprèn de la mirada simpàtica que li té la seva nova amiga.
- Armando, aquest favor algun dia te l'haig de tornar. Si no fós per tu, aquesta caiguda fàcilment m'hauria estat mortal. A partir d'ara, tu i jo som germans simbòlics. Considera'm la teva amiga vagis on vagis. Té, aquest és el meu telèfon. Si alguna vegada et veus en un problema greu, truca'm i miraré d'ajudar-te.
L'Armando mira el telèfon amb expressió estúpida, com un gos quan mira la seva expressió en el seu reflex en l'aigua. Guarda el telèfon i pensa que no l'utilitzarà mai. O bé... En tot cas, l'ha memoritzat mentalment d'un cop de ment, doncs aquest telèfon té xifres fàcils de recordar.
- Bé, Armando, - diu la Maika, - et desitjo molta sort i espero que puguis solucionar l'assumpte teu amb la teva ex-parella. A reveure.
La Maika es gira i camina cap a la porta del bar, fent-li un gest amb la mà abans de sortir.
------------------------------------------------
Sigues benvingut a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com
l´Autor
70 Relats
40 Comentaris
21735 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.