Orgull de casta

Sense voler dejectar ningu
i molt menys agraviar-vos
tenc clar que no sóc bord
ni tampoc pidolaire de la Cort.

Diuen que no està bé el parlar d'un mateix
i ja diguem alabar-se i donar-se greix;
no essent jo un profeta a casa seva
si hom espera d'altre la ditada de mel seva
ja pot esperar.molts anys,a la butaca assegut
i posar-se tranquil al llit ajegut.

Si una debilitat jo tenc
és ser conscient d'on venc,
que de princep,marquès o baró no pretenc,
i tenir clar que a mi no m'agrada fadrina vella
sino donzella, o almenys, noia garrida i bella.
Si el meu pensar d'un surtit el troba Miss Univers
perquè creu que per ella un home major
té l'obligació no fixar-se ja i mudar de gust;
ENCARA POTSER DEIXI JO DE MENJAR MÉS
D'UN ROEGÓ
ME SEGUIRÀ,SENYORA O SENYORETA,
AGRADANT DESIJAR FER,SEMPRE,

AMB DONA MACA I BONA FER L'AMOR.