MARGALIDA VALLESPIR LLABRÉS (Muro 11 09 1927-Ciutat de Mallorca 3 05 2017

Un relat de: Cavaller de Moncaira
IN MEMORIAM
Arreveure senyora Margalida!
Es arribada l'hora dels adéus
Aquesta hora que sempre sap greu,
tant al no creient com al mateix creient
Als niguls de l’etern sojorn
s'ha emprés un viatge sens retorn,
El cos ja no serà mai més present
i l'urna, amb sa cendra, remplaça ara l'absent.
Però l'esperit roman,
No mor,ell. germans!
Perquè la vida segueix i se transforma*
davall una altra forma,*
Convençud de una tal veritat
al qui se’n ha anat,
no li deim adéu.
Al qui se'n va li deim arreveure.
Nascuda en temps d'una dictadura
que precedi, altra, de més dura,
Monarquia República Monarquia
Vuitanta nou anys passen fent via,!
A llar de ruralia mallorquina,
filla d'Andreu i de Catalina :
de la marjal del seu Muro natal
al barri de S'Escorxador de Ciutat
passant per ses platges de s' Arenal
amb hores d'alegria i hores de pena
molt més d'aquesta darrera
que no potser de sa primera;
el temps, enmig de noltros, ha passat,
Va dedicar ses hores de treball com cosidora, de vestits
per esterns i pròpis entre ells els de filla nét i marit.
Ella no deixa descendència biològica;
ara fent honor a bona lògica
sens estalviar ni un minut de repòs
ha tingut cura en tot moment
de la que aportant el seu espòs
escolli per seva, molt amatent
i la va criar,estimar i agombolar.
Rendint, per tant culte a la memòria de tot difunt
Arribats a un mateix punt:
Manifestam que segueix aqui
la que Margalida Vallespir Llabrés un dia es va dir,
Segueix, aqui, pels qui l'hem conegut
i ella ha estimat i conegut
Jo prec a Déu per sa vostra ànima benvolguda.Margalida!
Gràcies per tots els bons dies que mos heu donat
i en nostre cor quedaran ells gravat,
En pau descanseu allà on vos estigueu,
Margalida mai no vos oblidarem'
Sempre vos recordarem
I de noltros, des del Paradis, vos, no vos oblideu
Arreveure per sempre més!
I en aquesta hora de recordança com de comiat
Ara aqui volem estar arreplegats.
posant cadascu, en sa eterna patria, la nostra confiança,
mentre noltros a la terra pelegrinem
Al Cel. per a tothom, PAU voldrem
PIETAT tendrem
I PERDO demanarem
Joan Estades de Moncaira i Bisbal
Maig de 2017

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

218 Relats

335 Comentaris

156181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.