On vaig?

Tenia l'estómec als peus, les cames em feien figa, i els peus ni me'ls notava, però no podia aturar-me, els meus companys em portaven un lleuger avantatge i no podia quedar-me enrrera; si mai els arribava a perdre, mai més els tornaria a agafar. Em perdria en la immensitat del desert i cap d'ells em trobaria a faltar.

No sabia quin era el nostre objectiu, ni el nostre destí, tan sols sabia que havia d'arribar fins al final, que no em podia aturar, i menys rendir-me.

Poc a poc l'esperança se m'anava esvaint, per molt que caminava, el paissatge sempre era el mateix; sorra i més sorra, cada pas era un sobresforç, i els meus companys s'allunyaven més i més, la vista se'm desenfocà...

... Una olor tèbia, una escalfor agradable, i una mà tendra m'acaronaven. Un intent fallit d'obrir els ulls, un altre, no hi havia manera, no s'obrien, però no em preocupava, aquell ambient m'hipnotitzava...

...De genolls, arrossegant-me sense esma, un intent, un altre... res, les mans ja no eren meves, no em responien, per molt que ho eintentava no es movien, el cap em començà a donar voltes...

...ara tombat sobre un prat verd, una brisa fresca m'eleva, estic surant, noto com una força externa i invisible m'atreu, estic pujant... on vaig?