Olives

Getsemaní, 27 d'octubre de l'any 50.


He anat a collir les olives, com cada any per aquestes dates.
Tal com feia el meu pare, el meu avi i tots els meus avantpassats. El silenci m'acompanya sempre quan sóc al camp. Només el brogit de les borrasses quan les desfermo entre el tronc i la terra i el soroll dels cops quan començo a picar les branques, fan que m'adoni que sóc a prop de la civilització.

Ara, quan m'emprenyo de veritat és a la primavera i a l'estiu. Maleeixo la munió de gent que ve de tots costats del planeta per visitar el meu hort. Alguns creuen oceans i tot! Si no fos per aquell que va venir a resar el dia abans que el condemnessin a mort, seria el pagès més feliç de Jerusalem. Ja podia haver anat a resar al temple! Que per Pasqua el tenen obert tota la nit! Però no!, havien de passar justament pel meu hort...

Tornem a la gent que ve de turisme i em trepitja l'hort. I allà on he passat els bous i les arades un jorn i un altre jorn, queda la terra ben premsada. L'oxigen i l'aigua no arriben a les arrels centenàries de les meves oliveres. No tinc cap altra solució: demà comencen les obres d'un mur al voltant de l'hort.