odi vs amor

m'he despertat amb ganes d'odiar, si ens ho mirem bé, hi ha sols una petita escletxa de confusió entre l'odi i l'amor. Perquè quan estimo, només faig que odiar el sentiment. M'agrada tormentar-me, i trencar tot els miralls amb les preguntes: perquè m'ha enamorat? perquè l'amor, tan dolç, em fa patir? perquè quan el veig acariciant amb la mirada un altre cos , m'atormento? ....
la resposta és clara, la primera i la última espuran de l'amor, l'encén l'odi.
el primer cop que el veus odies no tenir-lo, no coneixe'l, no sapiguer si formes part d'un instant del seu pensament....i quan s'apaga l'amor, odies no tenir-lo, recordar-lo...
l'amor inexplicablement necessari per la nostra vida, existeix gràcies a sentiments turmentosos i indesitjables com l'odi, l'enveja, la ràbia, la bogeria...gràcies aells podem parlar d'amor.