Et descric

Tanco els ulls i et penso, quasi et tinc, no paro de recorrer amb el pinzell de la imaginació cada part de tu. Començo en l'escalada aferrissada dels teus cabells torrats, baixo amb suavitat fins al tobogan de les olors, on les brises i vents l'han tallat amb molta perfecció, m'escolo pels llavis, tastant el seu gust, m'amago entre els habitants juganers de la teva boca que sempre et blanquegen el somriure. Et recorro amb el pinzell enrosat tota la galta, i de sobte em paro, un cop més la imaginació em fa frenar, em falta una mà de realitat. Obro els ulls i encara et tinc al cap, tu passes per davant meu, trencant i obrin-te pas pels raigs de sol que es disparen tanta gent, un cop més a la realitat... esperant que em completis el teu dibuix en el meu cap, i ho fas, et gires per un instant i em dónes l'ànima del que ets, la teva mirada, era el que em faltava, el vernís d´una imaginació incompleta, et penso i ara gairebé et tinc, només em falta saber pintar la teva ànima.