Oda a ma mare

Crearen vida amb la travessa
de llum puresa i afecte,
amb esforç, penes i treballs.

Amb el crit de la partera
sonà el só de l'infant,
que arrencà riures nerviosos
i mirades somioses que,
amb el temps, els esbossos
es feren realitat, observant
la grandesa de la noia,
de com anava creixent,
de com brotava la nova
flor, i, de mica en mica,
es 'nava fent gran.

De l'àngel que la portà
no se'n sabé ja res més,
puix que a força de molt
pregar, ja no li calgué,
fins la tercera dècada,
que llavors tornà,
i li donar tan grat regal,
i tan sofriment, al portar-li
el primer nen.

I deixant enrere molts
riures, plor, crits i furors
l'àngel somrient dolçament
a la dama, de rostre angelical,
carregat de dos infants,
un bordegàs de cara dolça,
i una xiquesa de bellesa
heretada de sa mare
que fins ara ha sigut,
i sempre ho serà
la Hera del nostre hàbitat.