Ocells de paper

Vaig trobar-me envoltat tan sols de foscor, i un so llunyà que recordava les fulles passant d'un vell llibre quan el vent bufa.
Vaig començar a donar voltes sobre mi mateix, intentant palpar alguna cosa al meu davant, però no hi havia res més que res. El cor em va fer un bot, i un desassossec me'l va tenyir de por. Alguna cosa havia lliscat pel meu clatell. Una cuca es movia pel meu estómac quan el soroll de fullejades inundava el meu pavelló auditiu. Les cames tremolaven incessablement. En aquell moment no pensava, només tremolava. Hi ha haver un moment, però, en què miraculosament, els sentits se'm van posar en ordre.
Va ser llavors quan vaig percebre que hi havia alguna cosa que obstruïa la vista. Em vaig portar les mans cap al darrere del cap i vaig notar un nus fet de tela suau. El vaig desfer amb impaciència... i em va caure la bena dels ulls.

Per sobre meu s'enfilaven prestatgeries desiguals en un accident asimètric pujant com gratacels fins que la vista les perdia. Totes farcides de llibres i pàgines soltes, endreçades descuidadament. Jo em trobava al centre embadalit quan un full de paper va caure fins quedar-se davant del meu rostre, i un cop allà... reprengué el vol!
Es convertí en un ocell de paper voleiant sobre el meu cap! Tendrament va posar-se sobre una prestatgeria i va perdre's en l'espessor de la literatura.
Vaig aclucar els ulls, sense entendre la calma que s'havia produït. Però després, milions i milions d'ocells de paper arrencaren el vol, donant voltes sobre meu, xiuxiuejant amb el frec de les seves pàgines. Vaig somriure absort observant jugar ocells impossibles. Un d'ells va apropar-se a mi. Vaig estendre els palmells de les mans i tendrament es va posar entre aquests. Vaig acostar el rostre, al descobrir que el paper que el formava estava ple de paraules. L'ocell, però, es va desfer i les meves mans es van tenyir de tinta.
Com un miratge. Va desaparèixer sense deixar més rastre que taques fosques que desapareixien lentament.
Havia trobat el racó dels contes, allà on les històries que de petit m'explicava la mare es convertien en orentes literaries temptdes per ser despullades amb la mirada.
Amb molta paciència, he aprés a atrapar subtilment ocells impossibles amb un caçapapallones màgic, i a plasmar el que porten escrit, abans que es desfacin i caiguin en un pou fosc d'on ningú en surt: l'oblit.