Núvol

Un relat de: Melcior

Estacionat damunt la testa
l' ombrívol núvol depressiu
sembla haver trobat el niu
per estar-hi fins la resta.

Ni els raigs del Sol més viu
ni el vent de la tempesta
fan bons tolls en aquest riu
on no hi ha peix ni aresta.

Negre núvol agrest,
aquí em teniu
amb sabre altiu,
prou decidit i prest
a finir tal pesta.

Obrirem però la finestra
que sembla arribar l' estiu,
on no hi ha plor, tothom riu,
i farem una gran festa.



Comentaris

  • Una bona similitud[Ofensiu]
    brideshead | 19-10-2005

    entre aquest núvol i un estat d'ànim tan fràgil, depressiu, que no et deixa veure la vida al voltant. Però hi ha aquesta voluntad ferma d'obrir la finestra, perquè sembla que ve l'estiu.... i no hi trobaràs plor, només somrís... i tornarà la festa de la vida.

    Si m'ho permets, Melcior, en alguna estrofa hi veig un llenguatge una miqueta encarcarat, com excessivament acadèmic, però el conjunt m'ha agradat, sobretot el missatge que m'ha transmès.

    Una abraçada, t'agraeixo molt el teu comentari!

    Miraré de llegir-te més, m'agraden els títols tan breus dels teus relats.