Número 1

Em trobo davant de l'ordinador, la llum blanca i potser massa forta de la pantalla em molesta els ulls. Però més igual. Ara mateix estan sonant les onze al campanar de l'església, ho sé perquè tinc la finestra oberta i aquestes hores de la nit al poble hi ha molt de silenci. És ple estiu. No sé ben bé perquè estic escrivint aquest text, que més que una història sembla un diari, però és que fa dies que m'he encallat en una altre història i necessitava començar quelcom des de zero. No sé si continuaré. Segurament escriuré una pàgina o dues, i al principi m'encantarà, però sempre em passa el mateix. Començo una història que m'agrada molt, em flipo (m'emociono), i al cap d'un temps, si passo una o dues setmanes sense tocar-la, ja no me'n recordo de ben bé com continuar i he perdut la inspiració. Ja han parat les campanes. Fa estona, suposo, però no ho havia notat, ara només sento algun gos bordar i el continu so dels grills. Mare meva quantes faltes, és increïble, el corrector de l'ordinador no para de posar-me paraules en vermell a mesura que les lletres es corresponen l'una darrera l'altre en aquest text sense cap ni peus. Les corregeixo. Fins i tot m'ha corregit la paraula "corretgeixo". Odio els correctors per varis motius: 1- són estúpids (tan sols t'avisen de les paraules mal escrites, que de vegades no hi són totes, però no diferencien quan és una frase que està mal formada, ni quan hi ha dues paraules de so i escriptura similar però de significat diferent, i que si l'escrius malament, te'n suggereix una que normalment és la dolenta, i de la qual els professors o qui després revisi el text se'n riu o senzillament pensa malament i calla, que segons com és força pitjor) 2-... Ho sento, me n'he anat del fil, això no té cap sentit, parlar dels correctors de l'ordinador, i a més ara no tinc ganes de pensar més motius pels quals no m'agraden, doncs ara mateix l'estic utilitzant altre vegada i m'ajuda força per a la ortografia. Ja no sento ni tan sols el gos, però els grills, si escoltes, encara insisteixen. Espero que ningú s'hagi de llegir mai aquest text, perquè només de mirar-lo em fa mal als ulls, tot compactat i sense sentit i poc motiu. Menteixo, crec que ho he dit (escrit) abans, i si no és igual, ho dic ara perquè no em posaré a mirar les altres línies, que estic escrivint perquè m'he quedat encallat en una altre història i volia escriure algo. O sigui que sí que tinc algun motiu, malgrat que segons com sembli insòlit. Merda, em diu que "algo", no és correcte. Que li "donguin" (o poso entre cometes perquè tampoc m'ho accepta. Com anava dient... A sí, parlava del motiu d'aquesta història-text que no sé ben bé què és, ni tan sols si serà, perquè en aquests moments no l'he guardat i a dalt del programa d'escriptura, el Word, posa: Documento 1. Espera, això no pot ser, he de canviar el format de pàgina, el posaré en Justificar, perquè així es veu més net. OK. Ja està. Ara, parlant del motiu o conseqüències d'això, he de dir que em sento si més no una mica culpable, perquè crec que una amiga meva, gran escriptora segons la meva opinió, també va fer (si més no començar) una història on durant un tros el narrador en primera persona estava explicant que escrivia quelcom a màquina. Espero que la meva idea sigui original i no una conseqüència d'haver llegit aquell text fa temps, doncs en aquest cas la meva consciència interior em mataria de remordiments. Sona fatal, oi? Això de consciència interior. És millor consciència a seques, però bé, ara no ho canviaré. He estat pensant aquesta tarda (quan m'ha vingut la sobtada idea d'escriure aquest text) que podria afegir un tros de història que estic escrivint en tercera persona a continuació, d'aquí una estona, o d'aquí a unes quantes línies, com ho vulgueu dir. No sé si ho faré. Llavors potser podria inclourem a mi mateix en la historia... i inclòs fer com si pogués canviar jo mateix els esdeveniments. O no, ara m'ha vingut una nova idea horrible: <>... No us sona "La Història Interminable"? Una gran obra, de Michael Ende, me la vaig llegir de petit, i de les poques coses que recordo es que el protagonista, Bastian Baltassar Books (crec que no l'he escrit bé, però me'n recordo segur que les tres inicials del nom eren BBB), aconseguia un llibre d'on sorgia una altre història, amb un altre color de lletra... No me'n recordo del tot com anava, però suposo que millor que no ho faci, doncs això potser sí que es notaria mol que em deu haver vingut la idea d'aquest llibre, no? Pot ser que algunes de les frases que escric no estiguin ben formades, o els falti algun punt, o coma, o "quelcom" (estic fart del vermell del "algo") altre malament. No m'hi miraré gaire. De totes maneres es dubtós que això s'ho acabi llegint gaire gent, i si fos així escolta'm, que s'aguantin, i a qui no li agradi que no ho llegeixi. Més faltes... Buf! Bé, ara m'he quedat una mica encallat, no sé pas com continuar. Ja sé què faré, de moment li posaré un nom al text, així com a mínim queda guardat a l'ordinador i no hi ha gaires possibilitats de que es perdi l'arxiu. Però abans una pregunta, perquè no em deixa escriure NO HI HA(N) GAIRES POSSIBILITATS?... Cada cop que escric hi ha, ho veieu? "Pulso" lo lletra n i ell sol me la suprimeix. Bé, aquí teniu una de les altres coses per les quals no m'agraden els correctors, malgrat que en aquest cas crec que hi ha és correcte, i hi ha+n és incorrecte. Però perquè no em deixa fer la falta i després corregir-la manualment? M'estic excedint en el tema, vaig a guardar, com he posat unes línies anteriors. Però abans he de pensar un nom. A veure... Posaré algo aspofidjassdiojgw!!! "quelcom", que no tingui gaire sentit, com el text mateix... Número 1. Us sembla bé? Si no tampoc no m'importa. No lliga gaire amb el text, però me n'he recordat que aquesta tarda m'ha vingut aquest nom, que m'ha fet gràcia. Guardo. Ja està. Número 1. Em sona d'una sèrie de televisió. És possible que fos algun personatge de "Star Trek"? O "Star Treck", algo així. No ho sé, però en tot cas, una cosa més a afegir a la llista de remordiments que em comportarà escriure aquest text i ensenyar-lo a algú. Déu ni dó. Ja porto quasi una pàgina i mitja, i de moment és un text compactat que no té ni un sol canvi de paràgraf! Que costa de llegir? Que em faig pesat? Ho sento, no és la meva intenció. Mentida altre vegada, doncs la veritat és que de pesat ho sóc, i no me n'estic de ser-ho quan en tinc una oportunitat. Espereu, que la meva mare m'està emprenyant. Ja està, m'ha fotut la "bronca" per passar-me tota la tarda jugant a l'ordinador. No ha servit de res. Per on anava? A, lo de que em faig pesat... Jajajaj, bé, millor que ho deixi estar i no em repeteixi tan, oi? És igual. Ei Ei! Que ara escolto algo d'skà! "!!!quelcom!!!". Crec que és a la plaça de la vila, han sonat els típics contratemps de aquesta música fascinant. Ara han parat, toquen alguna altre cosa però no ho sento quasi gens, no sé definir què és. Mentre se sentia l'skà han sonat les onze i mitja al campanar. Ja porto força estona escrivint, oi? Mitja hora seguida escrivint aquesta cosa que ara comença a semblar més aviat un diari que no un text o una història és força estona, però de moment no m'estic cansant d'escriure. Espero que com a mínim no se m'acabi la imaginació. Torno a sentir música. Torna a parar. Torna a engegar. De moment deixaré d'escriure tot el que sento, sinó no acabarem mai. Ara una moto... Mireu, faig el que vull OK? Dic una cosa i n'escric una altre. O altra, suposo que és, perquè cosa és femení. Veieu, d'aquesta falta no en diu res, el corrector. He corregut amunt i avall les línies amb el ratolí: Quasi dues pàgines! És emocionant. Llàstima que és probable que no continuï cap altre dia. O com a mínim segurament que hauré perdut l'interès, i ho faré per força i malament. De moment què creieu, és interessant? O creus? No sé com dirigir-me a algú que potser no existeix, doncs com ja he dit abans (sempre m'estic repetint), no sé pas si ningú s'ho llegirà. No cal que contesteu/contestis, no tindria cap sentit, i és més, si ho llegiu/llegeixes en un full, on i com ho faries/faríeu? Sobre la pàgina amb un llapis o un bolígraf? I si és en un arxiu d'ordinador? Modificaríeu l'arxiu per a posar la resposta? No tindria cap sentit, igual que aquest text, o sigui que si vols/voleu fer-ho, fes-ho o feu-ho, de totes maneres suposo que no miraré la resposta, o potser sí, qui sap? (el mateix dic per a aquesta nova pregunta, i ara que ho recordo, qualsevol altra que hagi fet anteriorment). Torno a guardar, i a continuació rectifico les paraules en vermell (una mica estúpid, veritat? Això de guardar i després rectificar les faltes, per haver de tornar a guardar a continuació... sense comentaris). Queden faltes, ho sé, i moltes males expressions... Deixem-ho estar. Avui he llegit una història, o més apropiadament un conte breu, d'un amic, dos o tres anys més gran que jo. Com mola. Allò si que està ben escrit. És tan bona que hi ha coses que ni les he acabat d'entendre. Va d'un assassinat, i del estar físicament o psicològicament viu... És molt estrany, però sé que m'ha encantat, malgrat que la descripció que n'acabo de fer deu ser patètica i absurda, i aquí la pròpia paraula absurda no sé perquè l'he posat, senzillament m'ha vingut de gust, crec que hi queda bé, després de "patètica i". Bé, us la recomano, aquesta història, però de moment no en diré ni l'autor ni el nom, potser unes línies més endavant, o si algun dia es fa famós, rectificaré aquesta part del text, i posaré el nom, com el de Michael Ende, i no sé ben bé perquè poso el seu nom i no vull posar el del meu amic, i encara és més penós que hagi insinuat la causa de que un és famós i l'altre no. Vaja, m'estic menjant massa el tarro. A aquestes hores de la nit crec que no deu ser gaire sa, això, però bé, és que tinc ganes d'escriure, i per escriure s'ha de pensar. Altre vegada Skà!!! Ara si que és clarament skà!, o reggae,
com a mínim (no sé com s'escriu reggae, espero haver-ho posat malament però que entengueu el que vull dir). M'encanta aquest estil de música. El contratemps Ska, um-pa-um-pa de la guitarra amb la bateria... També m'agrada força el rock català, els beatels... Ei, i això a què ve? Què estic fent, un diari, una descripció de mi mateix? No ho sé (potser és la 5ª o 6ª vegada que dic que no ho sé, però per 5ª o 6ª vegada o més també, dic que no m'importa). Però prefereixo no parlar dels meus gustos, doncs són coses personals i això no és cap currículum ni cap carta que escrigui a ningú per explicar-li com sóc. La meva mare em pregunta si estic escrivint. Li dic que si. Diu que vaig molt ràpid escrivint, però que no veu què hi poso... jajaja, em riuré quan un dia s'ho llegeixi. Ara diu que amb un ull ho veu més petit que un altre. Bé, no en parlo més, que tampoc no importa. Ara diu que sóc super-dotat, és mentida, però bé, li dono les gràcies. Li dic que bona nit, diu que ja li ho deixaré llegir més endavant, li explico que és una historia nova. Ara si que em ric, bé, em disposava a dir el perquè, però a mitja frase he esborrat i l'he canviat per aquesta. Crec que és hora que em disposi a anar a dormir, el rellotget de l'ordinador marca les dotze, malgrat que aquest cop de moment no he sentit cap campana. Dos pàgines i mitja! Força bé! Ara tancaré, aniré a dir bona nit als meus pares correctament, sense intentar mantenir una conversa a la vegada que escric a l'ordinador sobre què parlo. A continuació els diré que me'n vaig a dormir, però suposo que em posaré a jugar, no ho sé. Bé, ara tanco, fons demà o fins quan vulgui algú o quelcom que torni a escriure aquest text, suposo que faré el primer canvi de paràgraf, però crec que no caldrà, perquè ho notareu en l'estil. Ja no estaré tan inspirat, o potser no tan cansat o paranoic com avui (no penso explicar què vol dir per a mi ser paranoic, però si busqueu al diccionari trobareu quelcom sobre una malaltia mental, jo no ho dic en aquest sentit, sinó senzillament que dic tonteries o les escric, més grosses o estúpides del normal, fins i tot per a la gent de la meva edat). A, me'n descuidava, sé que és una mica tard per a presentar-me, però tinc setze anys, i si llegiu la història suposo que ja sabreu qui sóc, o sigui que no repetiré el meu nom. Lo dels setze anys és ara mentre escric, no es mantindrà sempre eh?. Veieu? Aquesta frase que acabo d'escriure "Lo dels setze anys és ara mentre escric, no es mantindrà sempre eh?", la considero una paranoia, molt petita això sí, perquè si bé no té sentit i és per ocupar (com la majoria del text)... bé, no sé quina raó donar com a resposta d'aquest si bé. Deu ser que m'estic adormint. Bona nit. El pròxim cop que torni faré el canvi de paràgraf tal i com he escrit abans. Ara corregiré algunes faltes i guardaré. Adéu.

Bé, ja torno a ser aquí. Aquest cop no sento ni ska, ni grills, ni cap gos bordar, de moment. Són les nou de la nit. Crec que fa dos dies o així que vaig escriure les pàgines anteriors. Me les acabo de llegir, quin avorriment. L'altre dia, ahir o abans d'ahir, el dia següent després de començar aquest text, el vaig deixar llegir a un amic. Diu que és avorridissim però que li agrada i que està molt bé. Només va llegir una pàgina i mitja. M'ha promès que se l'acabarà aviat, i diu que potser ell també començarà a escriure un text similar, on escrigui els seus pensaments durant aquell moment, i d'aquesta manera podem anar-nos passant els texts, per exemple, cada divendres a la nit, després d'una bona partida a l'ordinador. Bé, això que acabo d'explicar no m'agrada com ho he fet. No he aconseguit expressar ben bé el que volia. Merda. Suposo que us haureu de conformar amb el que he posat, i el que hagueu entès. Que hi hagi sort. A més a més, ara anava a posar algo més i se m'ha anat del cap. A si, és algo sobre el corrector, crec, m'ho ha recordat la paraula algo que he escrit un punt abans. Espereu, que penso. Vale, he seguit pensant una estona, però no ho he aconseguit recordar. No penso canviar la paraula vale, malgrat que hauria d'haver escrit bé o d'acord. M'estic avorrint, la meva repetició s'està fent insoportable, no paro de donar voltes als mateixos temes, i el text està perdent originalitat. Ja sé, tornaré a fer com el altre dia, a dir què passa al meu voltant. Com al principi del dia passat, no, perdó. Com al principi d'avui, quan he començat a escriure aquest text, no paro de sentir el ventilador a la meva esquena, que fa un soroll força molest al girar i anar rotant els aproximadament 120º (molt aproximadament) de rotavilitat que té. Quina frase més rara, amb girar, anar rotant, i "rotavilitat". Mola. M'he descuidat de dir que durant tota la història o text o el que sigui intentaré no borrar res del que he escrit, ni canviar les frases que anava pensant mentre escrivia. Com a molt corregiré les faltes, però és que així el text és més... No se m'acudeix la paraula, potser més endavant la trobaré i us l'escriuré. Ah, ara me'n recordo, hi havia algo del dia anterior que vaig recordar que es podia canviar, o que ja en sabia la resposta, o algo, no sé, no me'n recordo, ara tornaré enrere, buscaré a veure si ho trobo i us dic (escric) el què. Espereu. Perdó, encara no ho he fet, però ara m'ha vingut al cap una altre cosa. Merda! Se me n'ha anat. Quina poca memòria, és increïble. Bé, vaig a buscar de nou. Fins ara. Ah sí, crec que ja sé què era, el "aspofidjassdiojgw!!!" que vaig escriure, després de un algo. No és que aquesta cosa, aquest algo, fos un aspofidjassdiojgw!!!, si no que em vaig enfadar i vaig pitjar moltes tecles a la vegada i de manera repetida. Només era això, ho volia deixar clar. Per cert, he de dir que la opció de "copiar-pegar" del word és molt útil en els casos com ara, perquè l'he utilitzar per escriure vàries vegades aspofidjassdiojgw!!!, i no sé pas com m'ho hauria fet sense aquesta opció. Perdó altra vegada, no és "copiar-pegar", sinó "copia-enganxa". És que fa uns dies em vaig baixar un programa, o parxe, o com en volgueu dir, d'internet, que fa que les coses del Word et surtin en català. És una pijada, però mola molt. No sé d'on m'ho vaig baixar, però si algú ho vol que busqui pel Google, algo com corrector català, algo així. Segur que ho troba. I si no... ja sabeu, vaja. M'està començant a tocar la pera el ventilador. No para de rallar, amb el renyeeeeec, caranyeecc cada cop que gira, no és ben bé el soroll, però imagineu-vos com quan un plàstic frega amb un altre de manera continuada. Bé, per empitjorar les coses ara hi ha una mosca voltant el meu cap. Això si que m'emprenya, però crec que d'alguna manera extranya... NO!!! Anava a dir que havia aconseguit foragitar-la, però en aquell moment s'ha posat a sobre la meva mà. La dreta. Ara fa un instant estava sobre el ratolí, i ara torna a donar voltes. Pica contra la persiana. Jaja, espero que s'hagi fet mal. Ara s'acaba d'activar el ventilador intern del portàtil, deu ser que ja fa força estona que estic escrivint i comença a escalfar-se l'ordinador. A veure... una mica menys de mitja hora, força bé. Creieu que és una bona mitjana? Una pàgina de text estúpid per mitja hora. Merda mosca!!! M'està tocant la pera, no puc més, espereu. No aconsegueixo fer-la fora. Ahh!! Altre cop a la mà!..... . Jajaja, heu vist quina cara més divertida? Me l'ha ha posat sola! Jo anava a posar una cara inclinada amb els dos punts, un guionet i una obertura d'interrogant, però un cop escrit s'ha posat aquest dibuixet. Divertit, però torra-collons, igual que amb lo del hi ha "n" i el hi ha. A veure si també funciona amb la cara feliç, que és igual, (dos punts, guionet i parèntesi). Ei perdo, abans he posat obertura d'interrogant, mentida, és obertura de parèntesi. Bé, doncs això, és igual però amb "tancadura" de parèntesi. A veure si funciona... . Sii!! ueueu. Soc feliç !!! Que bé, acabo de descobrir una nova opció del Word que per a mí era totalment desconeguda. Vaig a provar noves cares. Primer amb el punt i coma. ;-) .... no, aquesta no funciona... és igual, ja provaré un altre dia. A veure, com podria continuar el text, no se m'acudeix res, la mosca ja ha deixat d'emprenyar, crec, però el ventilador no. No sé què més posar... . Això és molt humiliant. Veieu com no estic tan inspirat com l'altre dia!!! A sí!!! Ja sé què és lo que anava a posar abans i que se m'he n'ha anat del cap. Que a partir d'ara em dirigiré al suposat lecor/lectora com a vosaltres. O sigui utilitzant el plural de la segona persona, ok?? Espero que us sembli malament aquesta decisió. Quin descans quan recordes una cosa que abans havies oblidat, no us passa? (no cal que contesteu) A mi sí. És que em fa molta ràbia, en serio. Bé, algo nou, la meva mare m'ha preguntat si em venia gust pizza per sopar, i el meu pare està a l'habitació dient-me que desconnecti el módem. Un moment. Vale, hi ha problemes amb coses de la connexió, estafes que no acabo d'entendre però que d'alguna manera les empreses de telefonia sempre se les arreglen per fer-te pagar més. Representa que encara que no marqui el módem està gastant, o això sospita el meu pare. Abans li he dit que li faria llegir el text, ara ja no ho sé. De què parlava fa un moment? És que m'estic estressant, se m'està acumulant la feina, una barbaritat. Ah sí, de que la meva mare m'ha dit no sé què del sopar. A part de la pizza m'ha preguntat si volia amanida o cous-cous, un menjar estrany que són com boletes de maravilla (una pasta), i amb un gust molt estrany però que té una textura una mica similar a l'arròs. Ha passat tanta estona (no gaire, però a mi me'n sembla molta, a causa de la distància del text entre la successió de coses que passen, que ja no me'n recordo què he contestat, a més estava poc atent perquè estava intentant escriure a la vegada que responia i que posava que m'estava parlant del sopar. Espereu, corregiré les faltes que em marca, que són moltes. Jajaj, això quasi sempre és el que poso quan n
o sé com continuar i necessito pensar, malgrat que en teoria estic escrivint tot el que penso, però és que de vegades em quedo en blanc i només sóc capaç de pensar que he d'escriure el que penso, o que senzillament no sé com continuar. Bé, un moment que corregeixo ;-). La meva mare m'acaba de dir que a quina hora he de ser allà demà. Li he dit que a les vuit (del matí). M'ha dit que això és molt d'hora, i que com a conseqüència no podré anar a dormir gaire tard. Ah, perdo altra vegada, és que em descuido d'explicar les coses, demà piro a port-aventura (no em dóna la gana de posar-ho amb majúscules ni sense guions, i tampoc no em dóna la gana de dir-vos perquè no em dóna la gana però malgrat tot os ho diré: no ho sé)!!! Anem amb un autobús de moltes persones, com tots els autobusos, i anirà ple, o com a mínim aquestes són les nostres previsions. Tornarem molt tard a la nit, després d'haver passat tot el dia, espero, allà. No us puc dir si farà sol, o si plourà, o si ens ho passarem bé, perquè us quedeu amb la intriga, i us asseguro que malgrat que la intriga sigui molta i m'acabeu convencent, malgrat que no sou aquí, de que us ho digui, no us ho diré, doncs no ho sé perquè encara no és demà. M'encanta aquesta frase que acabo d'escriure i també una altra que he escrit abans, que ja no sé de què deuria parlar, però bé, m'agrada perquè deu estar tan mal formada i deu ser tan difícil d'entendre el que vull expressar que segur que a vosaltres no us agrada, i això a mi tampoc m'agrada o sigui que en teoria hauria de ser mentida que m'agradi la frase, les frases, tan poc entenedores, com aquesta mateixa que estic escrivint, acabant d'escriure, en aquest moment. Uff... quin descans. Ja he acabat (la frase). Parida. Paranoia. És tot amb el que puc descriure el que acaba de suxeir en aquest document de Word. Ui, quin mal als ulls! "suxeir". .Jajaja, si us plau, si a algú li he dit que em corregeixi les faltes que no ho faci sobre aquesta paraula, que és molt divertida. Per cert, intentaré deixar de riure (escriure que ric, per què en realitat estic molt serio) durant el text, amb aquests ridículs jajajaj. Són horribles, els trobo... Horribles, repeteixo, no sé com més dir-l'shi. Vinga, una altra de les meves. Dir-l'shi. Podria ser el nom d'algun personatge inventat de les històries de fantasia que mai he acabat. Suposo que heu entès a què em referia, perquè la pronuncia crec que s'assembla, malgrat estar tant mal escrita la paraula. Fa olor a Pizza, o com a mínim això m'agrada pensar. És que m'estic cansant d'escriure el text, ara fa estona que crec que porto una bona ratxa i que s'està fent divertit, no ho vull espatllar començant a dir que no sé què escriure. He pensat de dir-vos que canviaré altre cop el nom del Document (perquè ho he posat en majúscules?!), però no ho faré, de moment que es segueixi dient Document 1, ja m'agrada. Si continuo avui a la nit, després de sopar, o quan sigui, tornaré a començar un nou paràgraf, i així ho faré cada vegada si és que realment segueixo escrivint aquesta història sense cap ni peus. Bé, en tot cas si me'n recordo ja us diré com ha nat el sopar. Suposo que la pizza estarà molt bona, i la amanida o el cous-cous, depèn. El cous-cous m'encanta, l'amanida no. Ara s'ha aturat el ventilador, perquè li havia posat un temps i resulta que... És evident com continua la frase o sigui que no la acabaré perquè tampoc no sabia com acabar-la perquè quedés bé. Bueno, me'n vaig. Bé, me'n vaig. Perdo per fer això que acabo de fer del bueno-bé, però m'ha fet gràcia. Bé, me'n vaig abans de que em cridin, potser els farà gracia que per alguna vegada a la vida baixi abans del quart o cinquè crit emprenyat dient que em quedaré sense menjar. Adéu, i fins el pròxim paràgraf!!! (parida)
PD: Només he tancat hi he tornat a engegar el programa, per això només he canviat de línia. És que m'he descuidat de dir que no m'agrada una cosa. L'altre dia vaig escriure 3 pàgines, avui només 2 i mitja, i crec que he estat més o menys el mateix temps. Crec que no importa, però és que ho he pensat hi he volgut escriure-ho. Ara és definitiu. Potser com a molt em quedo a mirar alguna falta, però me'n vaig, com a mínim, fins després de sopar. Salut!

FA molt de temps, realment, que no continuavaaquest text. Aa mayeix ni tans sols mirava la pantalla, òstres, mara meva, me deixat un espai entre continuava i aquest i he posat dues a, he confós la y per t i al principi, he posat dues majúscules, i també al final de la frase, tans amb ese, després no se pq em corretgerix els ostres ni el mare. -a veure, d'acord, sencillament tinc els ulls tancats, i per això no comprendreu els errors estúpids i les frases tan poc raonalbe q estic escrivint.Aml els ulls clucs. Ho faré tot amb els ulls clucs, a partir d'ara, bé , tot i que aquesta frae ja l'ne feta així. Sóc conscient de que tinc un risc molt important, doncs ara mateix el cap em dona una mica de voltes degut al cansament i a la propia paranoia, i el perill és que si se'm despla+a una mà del lloc, continuaré el text estona i estona sense enterarme de que estaria escrivint quelcom illegible, no ho poso amb ele geminada pq no em conec la collllllllllocació, ok?. Espero haver posat un signe d'interrogant, pq de fet no se ben b a quina distancia està, respecte les meves mans i el teclat, igjalment em passa amb la ç, o c trencada. Q abans, en un dels moments que he obert els ulls pe descobrir si ho feia b, me n'je adonat de que en comptes de c trencada havia posat un signe de suma. M'estic adormint, dec estar fent una dpincorreccions increibles, però i a mi q``. No m'importa. Espero riure dema del incmprensivle text q dec estar fen. Em fan mal les cames de portar tantes hores en la mateixa postura, i aquestsoroll de rellotgeet impertinent constant, pero amb petites variacions de timbre, una més pròxima, una més distant, i de sobte un soroll èculiar, q no tinc ganes de descriure.despres torna el rellotget. Realment crec q m'estic adormint, malgrat q tinc la sensació de que fent el q estic fent ara mateix ho podria estar fent durant anys i anys sense parar, no sé pq. Vaja, ja comen+o a a lllljcinar, doncs m'acaabo d'mafinar a un cap rosa, com d'on hipopotam pero més clar, al meu costat, q em deia algo, entre rien , o més ben dit entre riures sarcastics i quelcom més q expresava amb uns ulls grans i blaus i negres, malgrat q jo tan sols n'hi vai undes de la meva posició sembla q els rellotgets es desplacin a través de l'estància volant, o inclús a través de les coses, al meu voltan. Ara recordo una cosa important q us habia de dir dels altres dos dies q vaig estar escrivint, i és q, sencillament, el primer dia era un divendres, segurament del mes d'agost, i el següent dia el diugmenge de la mateixa setmana, crec, pero fa tan temps q no n'estaria segur. Merda, volia dir més coses, m'hauria agradat prolongar més aquest text deliberant, però un soroll a l'exterior m'ha fet obrir els ulls i mirar la pàgina, a partir d'aquí he seguit escrivint amb els ulls oberts. M'ha agradat l'experiència d'escriure les paranoies que et vénen quan estàs somnolent, i a propòsit de l'hipopòtam, no era ni amic ni enemic, no sé com descriure-ho, era com un efecte sarcàstic, i després s'ha desplaçat cap a la part dreta de la meva imaginació.
Si puc ja os ho explicaré la pròxima vegada, que suposo que serà ben aviat, ara sí. Aquesta vegada. Bé, me'n vaig, bona nit.

Hola, de nou i per última vegada. Em trobava rellegint textos antics i he trobat aquesta extravagant aberració contra la dignitat de qualsevol aprenent d'escriptor. Veig que en teoria havia d'haver prosseguit aquest escrit poc temps després de l'últim cop que ho vaig fer, com així vaig deixar per escrit. No ha sigut així. Fa pràcticament dos anys que ho vaig escriure, ara jo ja en tinc 18, i no entenc massa a què va venir tota aquesta gran i absurda paranoia. En tot cas m'agradaria donar això per acabat, amb possibilitats de ser continuat més endavant. I ho sento molt, però malgrat que estiguéssiu interessats, avui no em sento suficientment reflexiu com per tornar a menjar-me l'olla durant hores i hores plasmant sobre els símbols de la pantalla el que en teoria estic pensant. De moment he de fer altres coses. Ho dubto, però potser si d'aquí un temps succeeix una desgràcia i em torno a trobar en les horribles condicions mentals en les quals em trobava quan vaig escriure el principi d'aquest text, el prosseguiré.
Només un petit incís. No tinc la més remota idea de perquè al principi de l'escrit afirmava que havia guardat el document amb el nom de Número 1 i després en uns paràgrafs posteriors vaig deixar escrit: "He pensat de dir-vos que canviaré altre cop el nom del Document (perquè ho he posat en majúscules?!), però no ho faré, de moment que es segueixi dient Document 1, ja m'agrada". Com si en realitat encara estigués guardat amb aquest altre nom que el programa establia per defecte. No ho entenc. El fet és que ara mateix veig l'arxiu com a Número 1.

M'acomiado. Espero que a algú li hagi pogut agradar, o si més no, que l'hagi trobar horrible o interessant; com a mínim que li hagi cridat l'atenció. Això sí: que vagi bé.