Flama, abric (Tema: bogeria)

El dolor que aferrava al seu cos era tan aberrant que el convertia en una massa informe de carn i ossos incapaç de generar cap altre moviment diferent a aquell d'absurdament convulsionar-se.

La sensació de trobar-se enterrat en la muntanya d'escòria més fastigosament repulsiva de totes les muntanyes d'escòria que s'hagin generat al llarg de la història de la humanitat i de totes les que es generarien en varis milers d'anys l'inundava per dintre fins al punt de creure's ell mateix format d'un munt de matèria horriblement antinatural.

Però ni les múltiples fractures arreu de les extremitats, el tòrax o la cintura, ni els testicles rebentats o la boca plena d'una repugnant barreja de vòmit i sang que envaïa els forats de les dents trencades era una sensació gens terrible comparada amb aquella olor pestilent.
Una olor pestilent que perforava les seves narius d'una manera tan hostil i inevitable que aquestes se sentien humiliantment violades.

L'olor pestilent d'aquell vell abric abans mig florit que ara s'enganxava com un plàstic fos on abans hi havia la pell d'un cos ara cremat, en alguns llocs del qual una petita flama de gasolina embassalada encara no s'havia extingit.