Nua

Entro i et veig allí,
tombada, nua.
Feble i dèbil com quan
ens vam conèixer.

M'acosto, et miro,
el teu somriure maliciós
em desvela que ja
no ets com abans.

Eres una dona senzilla,
lliure de teles que
cobrissin la teva identitat.
Eres tu, nua.

Aquella primera imatge,
aquella primera impressió,
tot s'ha esborrat,
tot s'ha perdut.

Ara ets la dona de les mil
màscares, falsa,
coberta de robes mentideres
que em maltracten.

Vull que tot sigui com abans,
com si res hagués passat,
com si el temps
no t'hagués canviat.

M'has abandonat,
a l'amor, a la vida, a tu mateixa.
Ara els teus amics son
l'avarícia, l'enveja i l'odi.

No m'ho facis això,
jo et desitjo nua, bella i pura.
Et necessito,
més que l'aire que respiro.

No m'ho facis això,
jo et desitjo nua, bella i pura,
com si el temps no hagués passat.
T'estimo.