no vull ser un més

No vull ser un més, una persona simple que fa les coses guiat pels altres. Un individu passiu que viu només perquè li ha tocat viure per capritxos de l'atzar. Sense cap objectiu , sense cap aspiració, simplement deixar-se endur per la marea i anar fent anys i anys veient com se't passa la vida, com la deixes escapar, i pensant tot el que hauries pogut fer i no has fet, tot el que algun dia vas somiar i es va quedar simplement en això, somnis, pensaments immaterials que només van existir en la teva ment i prou. Perquè quan tu et moris allò desapareixerà amb tu i el pitjor de tot, es que ningú sabrà que va existir perquè no vas ser prou valent de portar-ho a terme, no vas ser prou valent ni per pensar en viure la teva vida tal com tu volies. I potser, quan sentis la mort propera, com allarga els seus dits prims i afilats cap a tu, com el seu alè et gela el cor, potser i només en aquell instant, sentiràs un sentiment nou. Un sentiment que fins ara mai havies experimentat. Voldràs tenir una segona oportunitat, per arreglar els errors que vas cometre, de fer coses que ni tan sols en la teva llarga i magra existència se t'havien passat per la ment, tens ganes de saltar, de córrer i fins hi tot de volar. Tens ganes de cridar, d'estimar, de plorar i de fer l'amor. Tens ganes de riure, si, sobretot de riure. Tens ganes de ser feliç, i fer feliços als qui t'envolten. Tens ganes d'abraçar i que t'abracin. Tens ganes d'imaginar, d'escriure, de pintar, d’aprendre coses noves... en fi, tens ganes de viure la vida. I és un sentiment tant fort que t'obligarà a tancar els ulls i deixar enrere aquest món, perquè serà massa dolorós recordar. I te n'aniràs tal com vas viure, sense fer soroll i sense molestar ningú.